"Mediterrani"

Les drogues i l’alcohol

2012-02-12T21:37:00.002+01:00

Cada dia surt un nou cas de mort sobtada,

persones a les que hi tenim un gran estimació,

Whitney Houston, ha mort a la curta edat de 48 anys,

víctima de la seva mala vida, de vici i excessos amb fàrmacs.

Houston ha mort deixant-nos cançons inoblidables

com la que teniu aquí

Cada dia tinc menys motius per seguir vivint,

he perdut molta gent que l’estimo.

Chavela

2012-02-11T21:50:00.001+01:00

Yo he tenido que luchar para ser yo y que se me respete, y llevar ese estigma, para mí, es un orgullo. Llevar el nombre de lesbiana. No voy presumiendo, no lo voy pregonando, pero no lo niego. He tenido que enfrentarme con la sociedad, con la Iglesia, que dice que malditos los homosexuales… Es absurdo. Cómo vas a juzgar a un ser que ha nacido así. Yo no estudié para lesbiana. Ni me enseñaron a ser así. Yo nací así. Desde que abrí los ojos al mundo. Yo nunca me he acostado con un señor. Nunca. Fíjate qué pureza, yo no tengo de qué avergonzarme... Mis dioses me hicieron así.

Chavela Vargas

Yo también debo confesar, que tampoco nunca me acostado con ningún señor.

Xarnego

¿A que hora sale tu tren?

2012-02-10T00:15:00.001+01:00

En las guerras la gente se mata.

Los años pasan, para unos, no pasaran nunca,

para otros desearían verlos pasar en el olvido,

pero todavía habremos muchos que no los olvidamos.

La injusticia continúa hoy existiendo, y los legisladores,

algunos jueces , aun hoy, están tergiversando la justicia.

No nos callaran, los que lo vivieron, los que aun sin vivirlo lo recordamos,

los que queremos justicia, de la de verdad,

la que pone a sus muertos en la fosa que les corresponde,

a los que dieron su vida y su honor por sus ideales,

no los olvidamos.

La caída del superjuez Baltasar Garzón

Camp d’Argelers

Maldición

2012-02-06T23:44:00.004+01:00

Hay una maldición que te echan los árabes,

cuando les haces algo malo:

“Ojalá te enamores”

Anda!!, prueba a enamorarte.

Un exercit esta esperant ordres de algú…

2012-02-02T15:12:00.005+01:00

Si tal con sona,

potser que ni el mateix exercit (civil)

ho sap que esta preparant-se, per la guerra

una organització de un poder incalculable d’indignació.

Esta cada dia mes armat, tan sol esta esperant

un alt càrrec amb dots de comandament,

per sortir als carrer del país,...Que volen aquesta gent?

Un col·lectiu de més de cinc milions desocupats,

porten pancartes de protesta,

mirant als ulls als polítics i als banquers, ....Diguem no.

Gent que esta perdent la poca dignitat de ser humà,

Que encara es revolucionari, que te drets i deures amb els seus,

que encara creu en la llibertat....“Canto a la libertad”

Diu “prou”, ...”ja ni ha prou”, que no volem polítics,

ni banquers, ... que amb els nostres calés

facin pàtria de les seves incompetències.

....

La Gallineta, encara esta vigent

després de quatre dècades de democràcia.

a mon pare

2012-01-31T22:54:00.003+01:00

CAP A L’OMBRA

Ja és demà,

i demà ja haurà passat

quan les llàgrimes s’en van

com estrelles que s’enfonsen

dins del mar.

Quan va passar l’hivern

vingué el bon temps,

adéu pluges, adéu vents,

i el soterrar:

mon pare s’en va anar

per no tornar.

Hi ha records que s’arrelen

dins del cor,

que fan mal sense soroll,

i el pitjor no són els plors

és la buidor.

Hi ha paraules que soterren,

i paraules per a nàixer,

paraules per als que es casen,

paraules per als que creixen

i paraules per als que es maten.

Mon pare va ser home

de xicotetes paraules;

una vida i un cor senzill,

unes mans gegants,

un ànima humil,

i un grapat d’anys

com el John Wayne,

sense descans.

Però, quan penses

que estàs al mig de tot,

que tot ho reconeixes,

que tot ho saps,

para’t un poc,

la vida et diu la veritat,

i et torna les esquenes cap a

l’ombra

sense ombra…

i et fa un bou,

un bou desconegut

que ningú vol,

un bou que mor

senzillament vençut,

que bufa, que tremola,

que fa por.

S’agenolla finalment,

i sent xiulits de gent

i crits ensordidors

perque ja ha mort.

La vida és això:

primer, passeig triomfal,

gorres al vent,

flors, mocadors

i aplaudiments;

després, xiulits,

silenci, plors,

expectació.

passar d’un món a un altre món

Quantes lliçons que

no em aprés!

Ai!, el temps!,

com passa el temps!:

mon pare s’en va,

l’aire ja és fresc.

I lluitar tant…

per a què?

si no som més

que un troç de fang.

La vida és això,

i què hem de fer?

Viure, somiar…

Passar de ser

a ser no res.

quin món, Senyor,

vindrà després?

jaime benedito salavert

“És quan dormo que hi veig clar”

2012-01-30T00:33:00.003+01:00

És quan plou que ballo sol

vestit d’algues, or i escata;

hi ha un pany de mar al revolt

i un tros de cel escarlata;

un ocell fa un giravolt

i treu branques una mata,

el casalot del pirata

és un ample gira-sol.

És quan plou que ballo sol

vestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic

al bassal de sota l’era,

em vesteixo d’home antic

i empaito la masovera,

i entre pineda i garric

planto la meva bandera;

amb una agulla saquera

mato el monstre que no dic.

És quan ric que em veig gepic

al bassal de sota l’era.

És quan dormo que hi veig clar,

foll d’una dolça metzina;

amb perles a cada mà

visc al cor d’una petxina;

só la font del comellar

i el jaç de la salvatgina,

-o la lluna que s’afina

en morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clar,

foll d’una dolça metzina.

J.V. Foix

A las puertas de febrero

2012-01-27T22:29:00.002+01:00

A veces

Escribir un poema se parece a un orgasmo:

mancha la tinta tanto como el semen,

empreña también más en ocasiones.

Tardes hay, sin embargo,

en las que manoseo las palabras,

muerdo sus senos y sus piernas ágiles,

les levanto las faldas con mis dedos,

las miro desde abajo,

les hago lo de siempre

y, pese a todo, ved:

¡no pasa nada!

Lo expresaba muy bien Cesar Vallejo:

"Lo digo y no me corro".

Pero él disimulaba.

Canción de amiga

Nadie recuerda un invierno tan frío como éste.

Las calles de la ciudad son láminas de hielo.

Las ramas de los árboles están envueltas en fundas de hielo.

Las estrellas tan altas son destellos de hielo.

Helado está también mi corazón,

pero no fue en invierno.

Mi amiga,

mi dulce amiga,

aquella que me amaba,

me dice que ha dejado de quererme.

No recuerdo un invierno tan frío como éste.

Angel Gonzalez

Qins polítics volem?

2012-01-26T20:11:00.001+01:00

No anem be.

Estem farts de tanta hipocresia, interessos partidistes i particulars.

Estic indignat i que facin creure que som gamarussos.

No tenim maneres de canviar aquesta societat política,

Però estic segur, que quelcom cou, y que tard o d’hora, això s’acabarà.

Quant axó esclati que ningú digui que no estava avisat,

o que ningú ho esperava que passes.

Qins polítics volem?

Per descomptat que com aquets, no!

Ti Voglio Tanto Bene

2012-01-20T23:25:00.002+01:00

Dimmi,
che l'amore tuo non muore
è come il sole d'oro non muore mai più
Dimmi,
che non mi sai ingannare
il sogno mio d'amore per sempre sei tu
Cara,
ti voglio tanto bene
non ho nessuno al mondo più cara di te.
T'amo,
sei tu il mio grande amore
la vita del mio cuore sei solo tu.

Dimmi,
che l'amore tuo non muore
è come il sole d'oro non muore mai più

(Parlato)
Una stella brilla in mezzo al cielo, la stella mia sei tu, sul mio cammino tu m'accompagni e segui il mio destino

Cara,
ti voglio tanto bene
non ho nessuno al mondo più cara di te.
T'amo,
sei tu il mio grande amore
la vita del mio cuore sei solo tu.

Nunca é silencio vão

2012-01-17T21:13:00.003+01:00

Nunca é silencio vão

Esse que tenho contigo.

Pensando nós no que for

Só sei que sinto o amor

Quando te calas comigo.

E lá ficamos os dois

De mãos dadas no meu carro.

Consolas-me sempre assim

Calado junto de mim

Vendo as tristezas que varro.

E por mais que explique bem

O que vai no coração,

É do nada que vem tudo,

Nesse teu olhar tão mudo

Nunca há silencio vão.

Visita Catalunya desde casa.

Je m'en fous mon amour...

2012-01-14T23:41:00.002+01:00

Combien de temps...

Combien de temps encore

Des années, des jours, des heures, combien ?

Quand j'y pense, mon coeur bat si fort...

Mon pays c'est la vie.

Combien de temps...

Combien ?

Je l'aime tant, le temps qui reste...

Je veux rire, courir, pleurer, parler,

Et voir, et croire

Et boire, danser,

Crier, manger, nager, bondir, désobéir

J'ai pas fini, j'ai pas fini

Voler, chanter, partir, repartir

Souffrir, aimer

Je l'aime tant le temps qui reste

Je ne sais plus où je suis né, ni quand

Je sais qu'il n'y a pas longtemps...

Et que mon pays c'est la vie

Je sais aussi que mon père disait:

Le temps c'est comme ton pain...

Gardes-en pour demain...

J'ai encore du pain

Encore du temps, mais combien?

Je veux jouer encore...

Je veux rire des montagnes de rires,

Je veux pleurer des torrents de larmes,

Je veux boire des bateaux entiers de vin

De Bordeaux et d'Italie

Et danser, crier, voler, nager dans tous les océans

J'ai pas fini, j'ai pas fini

Je veux chanter

Je veux parler jusqu'à la fin de ma voix...

Je l'aime tant le temps qui reste...

Combien de temps...

Combien de temps encore?

Des années, des jours, des heures, combien?

Je veux des histoires, des voyages...

J'ai tant de gens à voir, tant d'images..

Des enfants, des femmes, des grands hommes,

Des petits hommes, des marrants, des tristes,

Des très intelligents et des cons,

C'est drôle, les cons ça repose,

C'est comme le feuillage au milieu des roses...

Combien de temps...

Combien de temps encore ?

Des années, des jours, des heures, combien?

Je m'en fous mon amour...

Quand l'orchestre s'arrêtera, je danserai encore...

Quand les avions ne voleront plus, je volerai tout seul...

Quand le temps s'arrêtera..

Je t'aimerai encore

Je ne sais pas où, je ne sais pas comment...

Mais je t'aimerai encore...

D'accord ?

El temps que resta, (cinema)

Jo voldria...

2012-01-12T00:10:00.003+01:00

Canço del desig inútil

Jo voldria i no voldria

un cel d’or a mig febrer.

Jo voldria i no voldria

un amor que mai tindré.

Jo voldria de vegades

que un alè em fes estremir.

Les hores endormiscades

no s’haurien fet per mi.

Jo voldria una mirada

com el foc del girasol

i una terra escabellada

com un bri de plomissol.

Jo voldria unes dents blanques

i una rosa de neguit

i el perfum de moltes branques

adormint-se sobre el pit.

Jo voldria cada dia

un bes que fos el primer.

Jo voldria... jo voldria

un amor que no pot ser.

Maria Castanyer i Figueres

2012-01-06T12:23:00.001+01:00

Donde quiera que estés

2012-01-02T20:48:00.001+01:00

Dondequiera que estés
te gustará saber
que te pude olvidar y no he querido,
y por fría que sea mi noche triste
no echo al fuego ni uno solo
de los besos que me diste.

2012 de traspàs

2012-01-01T22:57:00.002+01:00

Tinc un dia del any,

no sempre podré viure

el dia del any de traspàs,

un dia sense rellotges,

vinticuatre hores vençudes,

el dia de més del calendari.

Un dia sense nit,

on refugiar els somnis.

Remedios Varo, pintora surrealista

En aquet precís moment

2011-12-31T23:59:00.002+01:00

El meu major desig és:

Pren tot el temps que faci falta,

l’any es llarg, i val la pena beure la copa poc a poc,

glop a glop, amb la serenitat de les coses

que donen plaer i cal assaborir-les.

Bon any

Ulls ben oberts

2011-12-26T13:29:00.003+01:00

"Procurem que les llàgrimes dels moments difícils

no ens impedeixin tenir ben oberts els ulls

i veure els estels que ens parlen d’esperança."

BON NADAL i FELIÇ 2012.

El sabor de la vida, (+ cine)

2011-12-15T19:38:00.001+01:00

De pronto recuperas el recuerdo
de los cuatro sabores que tiene la vida,
“DULCE, SALADO, AMARGO, ACIDO”

Que no importa equivocarse,
“LO QUE IMPORTA ES SEGUIR BUSCANDO”

.

Para cuando regreses.
Te guardo un beso, como tesoro.

Estic fart de les marques

2011-12-10T22:51:00.003+01:00

El nadal es possible sense comprar al logotip del “triangle verd”, sense les ofertes dels electrodomèstics perquè jo soc “tonto”, m’agraden les robes de qualitat sense fer publicitat gratuïta del les marques a les samarretes i las sabates.

Estic fart que gracies als anuncis hagi gent que es forra per el sols fet de ser propietari de una marca, no m’agrada fer el “os” per regalar una joia maca, ni un bols, que els perfums no fa millor fragància, per el fet de ser anomenada con un famós que autoritza el seu nom.

Estic fins al pebrots de ser utilitzat con un imbecil, que manté a improductius “vivans” de les marques.

Cada vegada soc mes partidari de comprar a les botigues de tota la vida, aquelles que donen feina i valor al que fan, que els seus guanys son revertits en el barri on estan, donen riquesa als seus veïns, aquell que malgrat la crisis, resisteixen donant qualitat i servei, que el preu es el raonable per sostenir els negocis, sense tan percentatges en franquícies i “royaltis”.

Club de lectura... (¿Que es, sino un bloc?)

2011-11-05T13:43:00.003+01:00

La vida, es una película, o un buen libro…

Todo se resume a una vivencia,…

un camino…un fin.

.-Hay quien ama más a los perros que a las personas,

¿Será que solo desean que les obedezcan?

Tots Sants

2011-11-01T21:36:00.005+01:00

"Els cementiris estan plens de gent necessaris"

Jardí desfullat

Escuma i arena del meu Mediterrani

2011-10-23T23:33:00.001+02:00

Sa palomera, Blanes

.-M'he dec esta fem vell, els records, prenen mes força que les esperances.

.-De vegades penso que mes que viure, el que faig es existir.

Cadaqués

.-No necessito rellotges, necessito temps

.-Sincerament, si ploro o faig en privat.

.-En el supòsit de que haguí tingut una altre vida,

dec haver sigut mol dolent, per que me la tornessin a donar.

Barca de vela catalana

.-No m'agrada fer preguntes, si el que me poden dir pot ser mentida.

.-Cada dia me llevo, pensant que serà el darrer.

.-El rei no viu millor que jo.

Far del cap de creus

.-Tots el bolets es podem menjar, lo dolen es no poder repetir-ho.

.-Me costa mol pensar que viure sempre.

.-El que mes me preocupa del mon de la popularitat,

es que quan més malament ho fas, mes et coneixen.

Neix el dia a Cadaqués

.-Les vacances han de durar prou, perquè t'ho passis be,

però no massa per que no les puguis pagar.

.-Quan mes coses compren de fora,

més pobres som els de dintre.

Monument al pescador , Palamós

.-Les teories de com educar la joventut, sempre es queden velles.

.-Lo dolen de morir-se, sempre ve donat, que te queden coses per saber.

Illes formigues, Palamós-Palafrugell

.-No et preocupis per l'aigua del riu, fins que no hi arribis, per saber com creuar-la ho.

.-No sempre s'entenen per la raó, es fàcil que sempre la tingui el més fort.

.-Els somnis no tots es compleixen, n'hi ha mols que ajuden a viure.

Cala Estreta, Palamós

.-Mols espanyols, necessiten els catalans per sentir ser-ho.

.-Els pobres van al cel, (diuen)

lo més probable es que ho facin abans que els rics.

Platja d’aro

.-Les persones con el vi, guanya amb l'edat, en cas contrari es torna vinagre.

.-No em preocupa la posteritat, per mol que hi visqui no hi serè.

Platja d’aro, Cavall bernat

Por la Paz

2011-10-21T22:25:00.005+02:00

Fotos: Suiza-Lausana-Museo Olímpico

Hoy parece estar más cerca la paz.

Unos encapuchados, con un “burka” o algo parecido,

los mismos que en un pasado reciente amenazaban la sociedad pacifica,

esos mismos, o al parecer “esos”

(Es dudosa la palabra de quien se esconde con antifaz)

dicen que dejaran de matar.

Por el bien de nuestra sociedad, seria un gran “qué” fuera cierto,

todos las personas que creemos en la democracia así lo deseamos.

La Paz no debe ser un destino, sino un camino a seguir,

no puedo ni quiero creer que para lograr la paz, deben usarse armas,

(todas las guerras son justificadas en su mayoría por ese fin)

creo en la libertad de elección de un país, un territorio,

a conseguir su independencia, por la vía del dialogo

y con el compromiso de la ciudadanía que vive y reside en el lugar,

no hay otra forma de entender una lucha por unos ideales,

“el dialogo”.

Nosotros somos los niños

Cantada per la Pau 2011, Teatre Municipal de Girona, We are the world

Nosotros somos el mundo

El meu far

2011-10-20T21:17:00.002+02:00

(fotos) vistes de Girona

Ara no vull res més
que silenci.

I potser un fons molt tènue
de ressons. Un adagi.
I sentir com la música
em corre per les venes
i bat en els meus polsos
salmodiant cantilenes.
Fugiu lluny les quimeres
i els somnis llangorosos
que m'engavanyen. Fora!
Només silenci.

I Albinoni, potser,
per fer un breu parèntesi
de pau i d'harmonia
amb tot el que m'envolta:
amb el cel i amb la vida.

Carme Meix i Fuster - Palau d'absències

“No tinc idees, només tinc paraules i silencis.”

Marguerite Duras, novel·lista francesa (1914-1996)

La pau cansada

2011-10-19T23:41:00.001+02:00

(fotos) Besalú, La Garrotxa

La pau cansada de l’eterna lluita

que a poc a poc va marcint nostre cos.

Res ens detura pels camins de la vida,

tot ens emmena al camí de la mort.

Talment vi vell d’una bona collita,

ens sentim plens de l’agradós record

d’una tarda estival assolellada,

allà on tots dos, ho prometérem tot.

la pau cansada que roman a l’ombra

té nous plançons que rebrollen del cor.

De l’arbre vell farem un munt d’estrelles

i al seu escalf hi romandrem tos dos

en les espurnes hi veurem estrelles

i quan no restin, remourem la cendra

i tebi encara, trobarem l’amor.

Francesc Ventura - 1976

“Rellotge d’emocions”

2011-10-16T19:24:00.000+02:00

(Fotos) Sant Feliu de Pallarols

La passada nit a l’auditori de Girona, ple de gom a gom,

ha tingut per a mi, un regal de recital,

el cantautor de Xàtiva, "Raimon"

Mols anys després de els seus grans exits,

fora i dintre del país, torna a ser vigent,

la poesia cantada amb sentiment d’emocions.

Raimon a Girona

L'amor con l'aigua...

2011-09-26T23:34:00.006+02:00

Ara fa cinquanta anys de la mort de Josep maria de Segarra,
Home enamorat de Port de la Selva.

Cançó del rem i de la vela

Entre les barques quan passa l'amor,
no duu la fúria de crits ni besades,
l'amor que passa a la vora del mar,
és blau verdós i flexible com l'aigua.

(Entre les barques quan passa l'amor,
no s'ha vestit de passades molt llargues,
l'amor que passa a la vora del mar,
curt refilet de pinsà̀ i cogullada.)

Perquè̀ a la platja hi arribi l'amor,
hem de tenir una miqueta de calma,
i una gavina pel cel adormit,
una gavina i una aigua ben blava.

(Perquè̀ a la platja hi estigui de grat,
ni una estrelleta li amagui la cara;
l'amor que passa a la vora del mar,
va sospirant per les nits estrellades.)

L'amor que passa a la vora del mar,
vol que tot just es bellugui la barca,
vol a la vela una mica de vent,
però té por de sentir les onades.

Vol una galta que es deixi besar,
però̀ que hi posi una certa recança;
l'amor que es diu a la vora del mar,
és un amor de molt poques paraules.

(Amor d'estrella que apunta en el cel,
amor tranquil si agonitza la tarda,
ran de la cara se'ns gronxa l'airet
i el cant del grill ens arriba a la platja.)

Entre les barques quan passa l'amor,
no vol ni plors ni gemecs ni rialles,
l'amor que passa a la vora del mar,
és un sospir que batega com l'aigua.

(Que si per cas hi ha una punta de grop
si xiscla el vent, i si trona, i si llampa,
l'amor que passa a la vora del mar
esporuguit va fugint de la platja.)

Avui Pare…

2011-09-04T17:27:00.001+02:00

Avui Pare..

estic trits,

estic aquí

i tu no hi ets

Avui Pare et recordo.

Buscandonos...

2011-08-23T17:45:00.001+02:00

"Perdóname por ir así buscándote
tan torpemente,... "

No aniré a votar les properes

2011-08-22T20:35:00.002+02:00

Les properes eleccions no penso anar a votar.

Axis de contundent, no penso anar a les Urnes,

me sento defraudat per les classes polítiques,

axó vol dir tots, i es salvi el que pugui.

Estem en un període de verdadera crisis,

no solsament econòmica, dels valors de les persones.

Cada dia surten mes indicis de frau en càrrecs públics,

que amb bona cara , prometen i prometen coses que mai fan.

L’abstenció, axis con els moviments “15 M”,

no son tinguts amb compte ,

que nomes els preocupa tenir el suport dels seus seguidors,

per poder perpetuar la seva posició dintre el poder.

Tothom pronostica que les properes eleccions,

guanyarà el PP, governarà aquet país.

El sr Rajoy possiblement serà president;

Quin president?

Un candidat, que en tantes ocasions no ha assolit la confiança de les Urnes,

no serà el guanyador, mes aviat serà, que el PSOE,

ha perdut la confiança dels seus seguidors,

Els Quals no se han sentit recolzats per el actual govern.

Si Rajoy arriba al poder, cosa mol probable,

no serà per mèrits.

Per primer cop amb la meva vida no penso anar a votar,

y faré campanya, tan com m’he sigui possible per fomentar-la.

Y si algun partit, te pebrots,

que tregui mes percentatge de vots que l’abstenció.

La democràcia esta manipulada.

Vídeo

La fe, no necesita Papas

2011-08-21T22:46:00.003+02:00

Yo no sé si Dios existe, pero si existe,

sé que no le va a molestar mi duda.

(Mario Benedetti)

Posiblemente la existencia de Dios,

es nuestra cobardía.

(Xarnego)

Tener fe, es mas cómodo y fácil

que dudar de la existencia de Dios.

(Xarnego)

Un bell somni.

2011-08-15T12:44:00.000+02:00

Aquet es un estiu atípic,

no fa calor res es igual,

tot s’amaga al ulls dels desitjos,

busco sense trobar,

miro sense veure res,

penso sense trobar remei,…

Estar-se quiet...

2011-08-14T19:22:00.000+02:00

(Neix el nou dia sobre Cadaqués)

Plenitud

La veu se'ns torna tota fulles verdes
ara a l'estiu, i al capdavall les coses
són més senzilles del que sembla.
Mira :
tant d'horitzó no ens nega ni ens espanta.

Si ara fóssim ben sols, caminaríem
agafats de la mà fins que la tarda
s'aquietés damunt les oliveres,
damunt els camps llunyans i el cementiri.

Tu i jo sols en la tarda, sense nosa
de gent ni de records, com si nasquéssim
a una nova, profunda coneixença.

Miquel Martí i Pol

Una de pirates

2011-08-01T22:35:00.000+02:00

Miquel Pairolí

2011-07-06T23:52:00.003+02:00

L'ESCAIRE

Teló

Convideu cinc cuiners a fer un arròs a la cassola, per exemple, i cada un us el farà diferent. Els ingredients, el sofregit, el punt de cocció variaran i, apagats els fogons, us serviran cinc arrossos potser excel·lents, però diversos de sabor i matís. Els cuiners, ara, tenen molt prestigi públic, més que mai. Els columnistes de premsa, no, com els periodistes en general. Despertem moltes més suspicàcies que els cuiners i estem avesats a sentir tot de retrets tòpics i habituals, que no comentarem. Però, igual que els cuiners, els columnistes tenim les nostres receptes i cadascú elabora l'arròs a la seva manera. En aquesta secció, que es va iniciar a El Punt juntament amb el segle, hem procurat combinar quatre ingredients: sentit crític, reflexió, memòria i una mica de voluntat d'estil, que vol dir escriure els mots amb ordre i ambició de claredat. Sentit crític perquè pensem que és inherent al periodisme d'opinió. Si no hi ha sentit crític envers el poder, els abusos, la intolerància, l'explotació, el fanatisme, el periodisme tendeix a les flors i violes, que fan molt goig als prats i jardins, però no a les planes d'un diari. Reflexió com a compromís amb el lector. El columnista ha d'aportar una idea, la seva, raonada i fonamentada, que estimuli la del lector, bé sigui a favor o en contra. La columna ha de ser una incitació al pensament i al diàleg, un element, humil si voleu, perquè el lector formi el seu punt de vista. Memòria, perquè lligar caps entre el passat i el present és una de les millors maneres per entendre el que va succeint. En la història ja està escrit gran part del que vivim. Avui dia, però, travessem temps molt adversos per al sentit crític, per a la reflexió i per a la memòria. Són tres bèsties negres per als poders que ara ens governen i que ens volen dòcils, emotius i oblidadissos. A partir d'aquests criteris, entesos com un principi deontològic, és a dir, com un deure moral i professional, hem escrit aquesta columna que ara abaixa el teló. Era aquesta la recepta de l'arròs. Tant de bo els hagi estat de gust.

29/05/11 – Miquel Pairolí

L’Escritor i articulista d’El Punt i l’Avui, ha mort aquesta matinada als 55 anys,

Enllaços relacionats

Miquel Pairolí

article

Abierto por vacaciones

2011-07-05T21:11:00.002+02:00

Uno no escoge el país donde nace;
pero ama el país donde ha nacido.

Uno no escoge el tiempo para venir al mundo;
pero debe dejar huella de su tiempo.

Nadie puede evadir su responsabilidad.

Nadie puede taparse los ojos, los oidos,
enmudecer y cortarse las manos.

Todos tenemos un deber de amor que cumplir,
una historia que nacer
una meta que alcanzar.

Gioconda Belli

Es verano y tienes un lunar en tu cuerpo,

que yo te lo quiero ver.

Yo te lo quiero ver…..

Les meves confidències amb el món (.2.)

2011-06-30T23:30:00.005+02:00

Que va bé aturar el teu temps, per prendre un cafè amb un amic.

Que cal saltar moltes basses, per a poder veure el mar

Que mereix la pena somiar despert, a pesar de t'oblidin

Que m'avorreix la vida i tanmateix mereix la pena aixecar-se al matí.

Que mereix la pena una trucada telefònica, per a recordar-li que penses amb ELLA

Que si pots comprar el temps, no em retornin de canvi, oblit.

Que no m'avorreix pensar, i rumiar no em costa gens.

Que quan jove pensava tenir molt futur, però amb els anys solament tinc passat.

Que sóc pessimista, estic una mica obsessionat amb la mort.

Que no temo morir-me avui mateix, si ho faig ràpid i sense coneixement.

.(Confidencia)

La unió

2011-06-20T23:13:00.004+02:00

El poder de la unió entre dues persones

rau en el fet que una pensa en l'altre

com si estigués pensant en si mateixa

Las olas de mi Mediterraneo

2011-06-15T22:58:00.003+02:00

[...]
Al acercarse a la playa cada barra se alzaba, se amontonaba sobre sí misma, rompía, y deslizaba un sutil velo de agua blanca sobre la arena. La ola se detenía, y después volvía a retirarse arrastrándose, con un suspiro como el del durmiente cuyo aliento va y viene en la inconsciencia.

Virginia Woolf - Las Olas (fragmento)

Molt mes que un anunci

2011-05-27T00:03:00.004+02:00

Senzillament aquest anunci de la cervesa es genial,
per mols motius, m'agrada aquesta beguda molt freda,
soc un enamorat de la Costa Brava, de cala Monjoí,
punta Falconera,.... tinc records de infància,
quan el meu pare em va dur per primer cop,
a passejar per aquests paratges,
que mai se'm borronaran de la meva ment.
Al meu pare que també bevia d'aquesta cervesa,
i per tans records que ennuega la gola
i em fan brillar els ulls de nostàlgia.

Va dedicat.

Indigna't

2011-05-21T23:49:00.003+02:00

El mon esta ben girat, potser per tot plegat
una retroalimentació de coses,
que nosaltres provoquen amb petit actes
en coses que esperen dels altres
però que nosaltres no son capaços de esmenar.

Indigna’t

Saben lo que dicen..Los Monty f…

2011-05-11T19:37:00.002+02:00

“Nadie espera la inquisición española.”

La veritable vida

2011-05-05T23:45:00.003+02:00

“La vida és plena de dificultats”

“L’important és tornar-se aixecar¨”

“I lluitar fins el final”

“Ho portem dins”

(Vídeo)

Els Marrecs de Salt, apugen un pilar de quatre, les escales de la catedral de Girona.

És impressionant el que les persones podent fer,

solsament amb la tossudesa, la unió,

el caràcter, l’empenta, el coratge,

i les ganes de sortim-se’m

amb tot allós que ens proposen.

És força curiós que des de fora de les nostres contrades,

és tingui una idea mol equivocada del poble català,

malgrat pensar-se que nosaltres som mol poc sociables,

individualistes,... i que se jo que mes,

molt al contrari, demostrem cada dia i en la nostra cultura

ser mol mes oberts i units que no pas altres pobles,

exemple mol clar el tenint aquí amb els castellers,

i con no, amb la dansa de les més maques que es fan,

la sardana que permet un mont indefinit de persones ballant.

Figueres, fires de santa creu

2011-05-03T23:06:00.006+02:00

La indecència no es virtut

si és que et jutja un reprimit

Però encara és més fotut

quan qui et jutja és amb tu al llit.

L’amor és un miratge

la passió segresta el cor

per tal de calmar l’oratge

cardem o fem l’amor?

Des de la Muga al Pení

des del mar fins l’Albera

la cigala et pot venir

pel davant i pel darrera.

S’equivoquen les que diuen

que el tens petit

dir que no tens res

estaria més ben dit.

Son els quatre epigrames eròtics

que apareixien en els gots de l’Embarraca’t

de unes antigues festes de Santa Creu de Figueres,

no se qui las va escriure

però les guardava en un calaix perdut.

Plenitud

2011-05-02T23:15:00.005+02:00

La veu se'ns torna tota fulles verdes

ara a l'estiu, i al capdavall les coses

són més senzilles del que sembla.

Mira :

tant d'horitzó no ens nega ni ens espanta.

Si ara fóssim ben sols, caminaríem

agafats de la mà fins que la tarda

s'aquietés damunt les oliveres,

damunt els camps llunyans i el cementiri.

Tu i jo sols en la tarda, sense nosa

de gent ni de records, com si nasquéssim

a una nova, profunda coneixença.

Miquel Martí i Pol

Dedicatòria

2011-04-08T22:59:00.003+02:00

¿Per que serveix una dedicatòria de un escriptor, en la portada de un llibre?

Jo sempre me he preguntat, de que serveix que algú al que potser admires,

però no coneixes, posi en un raconet del llibre que compres,

una dedicatòria dictada por nosaltres.

Jo puc semblar una mica pedant, si dic, que mai accepto una dedicatòria,

o no crec que sigui res, si tal escriptor no el conec, cosa que la majoria de vegades

es així, per tan un fet inútil.

Un cop llegit el llibre, pot ser la opinió podria variar.

Recordeu, de aquí a 15 dies es sant Jordi, diada del llibre,

bona tria,

jo sempre celebro aquet dia, per ser el dels enamorats

i de retrobament amb la cultura.

Poemes de Girona

2011-04-03T00:07:00.006+02:00

Aquell carrer que hi passa un riu pel mig

És la cosa més bella de Girona;

Oh, qui pogués anar-hi, l'endemig,

Cavall d'un barquitxol, damunt de l'ona!

La barca passaria sens trepig

Sota del cel -sota d'un cel de lona-;

No més d'endevinar-ho i de desig

En tot balcó hi hauria alguna dona.

I el nostre anhel, fent un estuf com mai!

Com una aigua que passa per l'espai,

Que ja una gorga de claror l'espera.

I, tot passant, reposarem el rem,

Reposarem el rem, o l'alçarem

Fent d'ell i de l'anhel una bandera.

(...)

Joan Badia Casañas

Cartes d’amor

2011-03-22T22:18:00.003+01:00

Les hores sense tu

Vindran les hores sense companyia;

vindran callades, no ho sabrà ningú.

El cor sentirà el fred de l’agonia

de sentir-se tan nu.

Quin altre bes, quin foc l’escalfaria

aquest fred de les hores sense tu?

Cançó del desig inútil

Jo voldria i no voldria

un cel d’or a mig febrer.

Jo voldria i no voldria

un amor que mai tindré.

Jo voldria de vegades

que un alè em fes estremir.

Les hores endormiscades

no s’haurien fet per mi.

Jo voldria una mirada

com un foc del gira-sol

i una terra escabellada

com un bri de plomissol.

Jo voldria unes dents blanques

i una rosa de neguit

i el perfum de moltes branques

adormint-se sobre el pit.

Jo voldria cada dia

un bes que fos el primer.

Jo voldria... jo voldria

un amor que no pot ser.

Maria Castanyer i Figueres - 1946

Arrisca’t!

2011-03-17T23:44:00.003+01:00

A certa edat, una mica per amor propi i una mica per picardia, les coses que més desitgem són les que fingim no desitjar.
Marcel Proust, escriptor francès (1871-1922)

Potser només perdem profundament allò que no hem posseït mai, allò que ens deixa per tant una absència perfecta, la carència d’un bé no disfrutat.
Joan F. Mira (València 1939)

Mai no som infinitament lluny d’aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d’aquells qui estimem.
Albert Sánchez Piñol (Barcelona 1965)

El meu padrí em va dir que hi havia dues menes de gent: els qui carden la llana i els qui s'enduen la fama. Em va recomanar que mirés de ser al primer grup; hi havia menys competència.

Indira Gandhi, política índia (1917-1984)

El desamor

2011-03-15T20:25:00.003+01:00

El desamor, com els mals profunds i les malalties incurables,

s'ha de tractar abans no s'arribi al punt en què tornar enrere

ja no és possible ni tampoc desitjable.

"Som el que fem, no el que parlem"

La llibertat

2011-03-12T23:14:00.003+01:00

Max Steiner proclamava que

«la llibertat no pot ser concedida, sempre ha de ser conquerida».

Renan afirmava que

«la nació és un plebiscit quotidià».

El filòsof alemany Hegel definia que

«la història és el progrés de la consciència de la llibertat».

L'escriptora valenciana, Isabel-Clara Simó diu:

«Quan un poble no té por, no se'l pot destruir.»

El gran intel·lectual Joan Fuster concloïa:

«Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.»

Confidencias con el mundo

2011-03-04T22:54:00.003+01:00

Te cuento una confidencia.....

Que no hago promesas, antes debo cumplir las que hice.
Que no hago apuestas por el mero hecho de desafiar.
Que no he fumado nunca, pero respeto que lo hagan, que debe ser regulada en los lugares públicos, no prohibirlo.
Que tengo vocación de suicida, pero nuca lo puse en practica, cosa que no descarto.
Que no juro cuando hablo, por tanto mi palabra tiene el mismo valor sin esa necesidad.
Que a veces miro tele basura,… “El Diario”, “El juego de tu vida”… Soy morboso de a ratos.
Que me da miedo perder la familia, todo y que a veces la mandarías a tomar por saco.
Que me perdería, si supiera que no arruinaría otras vidas.
Que no soy fiel a mi felicidad, ni cuido el cuerpo donde habita mi alma.
Que no tengo sexo sin amor, ni menos por el amor propio.
Que mentir se me da mal, antes no respondo.
Que he llorado, y a veces a solas,… pero sin dejar de ser hombre.
Que no tengo dinero suficiente, pero consigo tenerlo a tiempo para ir subsistiendo.
Que trabajo más de setenta horas semanales, y que no tengo fiesta un día entero a la semana.
Que como de todo, y no me importa nada las dietas.
Que cocino poco, plancho menos, pero no me da miedo hacer mis labores cuando es necesario.
Que soy colérico, mido poco mis primitivos impulsos, que se pedir perdón, y asumirlo.
Que nunca me he tatuado, no me pongo abalorios, no soy presumido, me gusta vestir limpio.
Que no me visto de rojo, ni me preocupa la moda.
Que me encanta el teatro, todo y que ahora voy poco.
Que no practico deportes, que en mis años aya hice mucho, cuando no se hacia por modas.
Que me gusta conversar con los ancianos, que soy nostálgico de tiempos pasados.
Que no hablo de usted por costumbre, que me revienta que me llamen “Don”
Que no quiero llegar a viejo sin estar entero, y en amante compañía
Que la felicidad esta por llegar, y que sueño por llegar en Paz.

Saps

2011-01-30T00:22:00.001+01:00

El moment de ser feliç, es ara,

--oo00oo—

L’amor es com el foc, sinó es comunica s’apaga.

--oo00oo—

El que comte, no es que t’estimi, sinó amb el amor que ho faig.

La llum dels meus ulls

2011-01-24T00:05:00.006+01:00

I encara que la llum, abans tan viva,

ja s'allunyi per sempre dels meus ull

si no puguin tornar-me aquelles hores

de resplendor a les herbes i de glòria en la flor,

no sentirem tristesa, i trobarem

delit en el que ens queda:

en aquella primera simpatia

que, havent estat, ha de ser perdurable.

William wordsworth

Clarianes d'immoralidat

Avui és un dia mol trist

2011-01-19T23:52:00.002+01:00

No fa gaires hores em rebut la trucada, la veritat és que l’esperaven d'un moment a un altre, feia temps que era irreversible el desenllaç, però no podíem creure que arribaria tan aviat.

“L” a deixat de viure, es que tènia unes ganes enormes de fer-ho, és mol jove; El seu home, la seva filla ben petita, no mereixíem axó, l’estimaven tant i tan, que segur que mai podran emplenar el vuit que ha deixat.

Maleït càncer

Salir adelante

2011-01-17T23:56:00.001+01:00

No se sale adelante celebrando éxitos
sino superando fracasos.-
Orison S. Marden

Les pedres de Girona

2011-01-09T00:02:00.004+01:00

La meva ciutat és una constant reconstrucció de les seves ruïnes, tres vegades immortal, tres vegades tornada a ser aixecada, renéixer, el lloc on la meva rutina habita és una població en constant construcció, en nous carrers, noves urbs.

De vegades crec que les coses no succeeix per que si, com a nostres vides, tenen moments de totes les formes possibles, dies de creixement, dies de destrucció, dies de recomençar de nou, sense línies reescrites.

Aquesta ciutat ha estat durant segles, lloc de pas i d'assentament de gents d'insospitats llocs, quan passeig pels seus carrers, sobretot el casc antic, en el seu silenci, en la seva solitud de la pedra de torre Gironella, solament la desperta el transcórrer dels rius que durant tantes sacsejades han estat testimonis muts i sorollosos de les seves gestes, les ruïnes parlen de moments de perdudes humanes, d'il•lusions perdudes, però tornant a ser reconstruïda, quan observo el caos suportat per les seves gents, els seus avantpassats, i aquesta rebel•lia de supervivència, m'adono que les nostres vides actuals no són gens, comparat al sofriment que guarden les seves parets.

La història de la meva ciutat, són un regal a la meva existència.

Oblit

Tinc fred sobre la pell! Voldria fondre’m
dintre la boira d’una tarda fina
com una filagarsa de cabell…
Sentir damunt dels polsos com s’aprima
la vida, i es desfà com un serrell.
No sentir el pas de cap neguit que brota,
no sentir-me la sang gota per gota
sobre la blancor pàl·lida del pit.
Dormir sobre un retall de tarda fosa,
trobar el repòs que mor dintre l’oblit...
I que l’hora es tornés morada i rosa,
i es fongués dins la falda de la nit!

Maria Castanyer i Figueres
(1949- Cançons del color del temps)

"La vida es corta...

2010-12-31T23:59:00.000+01:00

"La vida es corta...
rompe reglas,

perdona rápido,

besa lento,

ama de verdad,

ríete sin control
y nunca dejes de sonreir,

por más extraño que sea el motivo.

Puede ser que la vida

no sea la fiesta que esperábamos,

pero en tanto estemos aquí,

debemos bailar..."

La punxa d'en Jap.

2010-12-30T22:51:00.000+01:00

Ramon Noguer i Fabrega

2010-12-29T23:37:00.001+01:00

Jo t’estimo

Jo t’estimo, bella nina,
amb afecte i voluntat,
ets el sol que m’il·lumina,
ets l’esplèndida regina
del meu cos enamorat.

Mil sacrificis faria
per a poder-te assolir
i perquè l’amor que nia
dintre meu, pogués un dia
també dintre teu florir.

Voldria que comprenguessis
quin és el meu sentiment
envers tu; te n’alegressis,
i sens trigar m’estimessis
con jo a tu, sincerament.

Jo t’estimo, nina bella,
doncs estima’m tu també;
unim nostres cors, donzella,
amb la dolcíssima anella
d’un amor pur, verdader.

Les Planes d’Hostoles,
estiu de 1940

T’estimaré sempre

He jurat que t’amaria
sempre més, incessantment,
i creu-ho, gentil aimia,
compliré el meu jurament.

Aquest gran amor que nia
dintre meu, és evident
que hauria d’extingir-se un dia;
essent a l’últim moment.

Però mentre jo navegui
per aquest món i bategui
el meu cor ple de vigor,
sincer juro, altra vegada,
que tu seràs estimada
amb sentiment i fervor.

Les Planes d’Hostoles,
maig de 1941

Agredolç

2010-12-28T23:54:00.003+01:00

Agredolç és un sabor, mols diuen àcid, però no és del tot cert.
Es un contrapunt, ni blanc ni negra, ni bo ni dolent, ni feliç ni trist, ni dolç ni salat, ni present ni absenta, es allós que vols i no pots.
Les coses agredolces, són aquelles que tenen quelcom de tendresa, i a l’hora una mica feridora, sensacions estranyés, plenes d'un sentiment de buido, de inexistència, de racons mai omplerts del tot.
Això a segut per mi aquet Nadal, no puc dir que en sento mol cristià, però la meva cultura ho és i no em puc desfer-me’n, aquets dies són l’escusat perfecte per fer-ho, reunir-se’ns tots el membres de la família, tal cosa que de vegades també te els seus inconvenients.Sempre havia sentit a dir, que el mes trist del Nadal és tenir una cadira buida, malauradament tenim per costum seure-hi al mateix lloc, sempre que tenim taula grossa parada.
Ja mai serà el mateix, són dies de mitges vacances a casa meva, res d’especial, vida totalment familiar, fer matines, esmorzar plegats, i dinars de molta teca, tiberi a dojo, una mica de “man” (Mai he segut de mamar gaire licors), riures, converses, llaura al sofà, mirar fotos, vídeos familiars d’altres anys passat junts, cúmul de sentiments passat, nostàlgies de altres temps de canalla, cagades del Tió, mitges cantades de nadales, acudits, ...i molta xerinola.
Aquet Nadal agredolç, m’has faltat Tu, allà on siguis espera-ho t’adonis que t’estima’t sempre.

Bones festes a tothom..

Caga Tió

Tengo tanto pasado, que es hora de pensar en el futuro

2010-12-28T00:33:00.002+01:00

Me estoy volviendo loco,
a veces me da por pensar,
que me quieres.

Las lagrimas mas amargas, que se derraman sobre una tumba,
son las palabras nunca dichas y las obras inacabadas.

De súbdito a charnego,
de charnego a ciudadano,
de ciudadano a forastero,
de forastero a ser humano….

El ser humano solo vive soñando
soñando sobrevive al tiempo
el tiempo es impreciso
lo impreciso se hace necesario

Lo necesario necesita imposibles
los imposibles pierden los trayectos
los trayectos saben como doblar esquinas
las esquinas nos traen nuevos horizontes

Los horizontes nos llevan a la meta
las metas cumplen las promesas
las promesas verdaderas son las que se cumplen,
se cumple lo que se vive, lo demás no cuenta.

Entre lo vivido y lo que me queda por vivir,
esta lo que interesa:
“El presente”

Si yo te dijera,
estimado lector, que me gustas,
¿Continuarías creyendo que valió la pena la lectura?
Pues bien :
Si, me gustas.

Como me gustas

2010-12-13T23:35:00.002+01:00

.- Como la poesía
del ultimo poeta

.- Como tu nombre
un punto suspendido en los milagros

.- Como tu pelo de luna y loba
que sale de su escondrijo.

.- Como tu boca…
volcán erupcionando conmigo.

.- Como abrazarte amor…
y astillarme la vida en tus fragmentos.

.- Como las piedras del pasado,
que forman las montañas de los destinos.

.- Como en el juramento
donde te guardo el fugitivo anhelo

.- Como la octava dimensión de mis sueños
donde guardo mis misterios.

.- Como tu sangre,
la inspiración que me provocas.

.- Como me gustas,
porque eres mi motivo de mi andar por el mundo.

Per tu ploro

2010-12-12T23:43:00.002+01:00

Jojo,
Heus doncs alguns riures

Alguns vins algunes roses
tinc plaer a dir-te
Que la nit serà llarga
L’esdevenir demà
Jojo,
jo et sento rugir
Algunes cançons marines
On els Bretons endevinen
Que Sant-Cast ha de dormir
Tot al fons de la boira
Sis peus sota terra Jojo cantes encara
Sis peus sota terra tu n`ets pas mort
Jojo,
Aquest vespre com cada vespre
Refem les nostres guerres
Reprenc Sant-Nazaire
Refaig l`Olympia
Al fons del cementiri Jojo,
Parlem en silenci
D`una joventut vella
Sabem tots els dos
Que el món somia
Per manca d`imprudència
Sis peus sota terra Jojo esperes encara
Sis peus sota terra tu n`ets pas mort
Jojo,
Em dónes rialler
De les notícies d`en baix
Et dic mort als cons
Ben més cons que tu
Però que són millor portants
Jojo,
Sé el nom de les flors
Veges que les meves mans tremolen
I et soc el qui te plora
Per ofegar de pudor
Els meus pobres llocs comuns
Sis peus sota terra Jojo tu germans encara
Sis peus sota terra tu n`ets pas mort
Jojo.
T'abandona al matí
Per de ones atrafegues
Entre alguns borratxos
Dels amputats del cor
Que han obert les mans
Jojo,
No entra més cap part
Jo vesteixo els nostres somnis
Orfe just als llavis
Però feliços de saber
Que et vinc ja
Sis peus sota terra Jojo tu n`ets pas mort
Sis peus sota terra Jojo jo t`estimo encara.

L’ablació, una pràctica preislàmica

2010-12-10T17:22:00.003+01:00

La clitoridectomia consisteix en l'extirpació o ablació del clítoris amb medis quirúrgics rudimentaris o no, normalment acompanyada de la mutilació de part dels genitals externs femenins a fi d'evitar sentir plaer sexual, que les dones puguin arribar verges al matrimoni i en mantinguin la castedat després. Les dones no sotmeses a aquesta mutilació són considerades impures i poden arribar a ser rebutjades en les cultures on s'hi practica. A alguns països es fa de manera sistemàtica i rutinària, mentre que a d'altres es justifica amb fins mèdics que tercers països no consideren provats ni inevitables.
L'ablació és una pràctica preislàmica. Encara que alguns religiosos situen l'ablació entre els preceptes de la fe musulmana, la mutilació genital femenina ja es practicava a Àfrica temps abans que existís l'Alcorà. A les comarques de Girona, el 100% de dones subsaharianes majors de 30 anys en 2010 han patit aquesta mutilació. El 85% de les subsaharianes instal·lades a Espanya que van patir ablació van perdre tota la part externa del clítoris, la pell que l'envolta i els llavis menors. L'altre 15% viu amb tota la zona sexual clausurada per una cicatriu, ja que els van cosir els llavis majors de punta a punta, i disposen d’un únic forat pel qual expulsen orina i menstruació.

El pa que donen,.....

2010-12-06T22:59:00.001+01:00

Ara ens venen al darrera perquè ens escuren les butxaques, els calaixos de la casa, els recons dels plecs del sofà i cerquen les últims cèntims perduts al seure-hi.
Tot en el gran benefici de les grans superfícies comercials, hiper’s i zones de reconeixies marques comercials.
Grans marques tan rumboses que per la nostra satisfacció apadrinen campanyes, maratons i altres galimaties,
per dir-nos:
quan bons que son i quan altruistes son amb els seus beneficis, esclavitzant al consumidor fem creure que allós que compra l’hi es necessari.
La pregunta seria:
-Ens han consultat mai sobre la nostra economia domestica?
No; dons limitem-nos a fer el consum sostenible i necessari a la nostre butxaca.
Una altra pregunta seria:
-Quant han augmentat els nostres beneficis personals i quant els dels bancs, caixes i centres de compres?
La diferencia és tanta en contra nostra, que quant ens animant a gastar, ja es motiu de sospita, novament ens volen enganyar.

Ajuntant totes les nostres engrunes es pot fer un gran pa.
De tu depèn, qui s’ho mengi.

UN PER L'ALTRE RESPIRA

2010-12-04T23:33:00.004+01:00

"Jo, només demano

un fragment petit

d'eternitat."

Com hi ha món!

2010-12-01T23:19:00.002+01:00

“Mai no som tan feliços ni tan infeliços com creiem.”
François de la Rochefoucauld

Encisadora
--------------

Quan surt el sol començo a pensar en tu

i dels teus ulls gelós em sento trist

el teu esguard nineta encisadora

és la claror més gran del meu jardí.

Quan ja no sigui més que un vell cansat

de veure clar les coses del meu món

de no saber on porta ta esperança

dolçament guardaré el teu record.

Lluny de tu cantaré el teu encís mariner

la teva cala planera i el teu somrís cara al vent.

Lluny de tu guardaré aquelles flors del camí

la teva alegre veu clara i l'aire fresc del matí.

Si jo pogués canviar el meu destí

i al teu costat cantar-te el meu amor

series tu, nineta encisadora,

el gran consol i la pau del meu cor.

Com un amant que canta el seu neguit,

com un infant que crida vora el mar

t'esperaré pensant que torni el dia

que per sempre et tindré al meu costat.

Lluny de tu cantaré el teu encís mariner

la teva cala planera i el teu somrís cara al vent.

Lluny de tu guardaré aquelles flors del camí

la teva alegre veu clara i l'aire fresc del matí.

J. L. Ortega Monasterio

Apaga

2010-11-30T23:18:00.000+01:00

Apaga aquests ulls meus

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

Rainer Maria Rilke

Silenci

2010-11-30T23:15:00.001+01:00

Silenci

Crispava les mans sota el meu pit
el silenci i la seva agonia.
M’ha somrigut ben serè i terrible;
llavors m’ha dit: “Recorda’t de mi
i de la passió que vaig donar-te,
pujant tots els graons que hi havia
per poder arribar a la teva ànima
que he omplert fins a embriagar-la”
S’ha vessat tot el plor sanglotant;
com oblidar-ho? si era el meu goig
i la calma. Ofegant-me he cridat:
Moriré, si te’n vas del meu costat!

Tot és ara i res

2010-11-20T00:34:00.001+01:00

LA BELLA CONFIANÇA

A l'amat he donades

totes les claus;

jo tinc totes les seves,

i fem les paus.

Però resta una cambra

al fons del fons

on entrar no podríem

ni breus segons.

Tantes forces ocultes,

tants pensaments

allà dins són escàpols a tots

moments!

Bé seria debades

sotjar-hi un poc:

l'aldarull colpiria

més que no un roc.

Contentem-nos d'una ombra

o d'un ressò.

Que ell es digui els seus comptes

com me'ls duc jo.

CLEMENTINA ARDERIU (1889 - 1976)

BRUIXA DE DOL

Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat ,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

MARIA MERCÈ MARÇAL (1952 - 1998)

2010-11-17T22:30:00.001+01:00

Maria Castanyer i Figueras

2010-11-15T21:19:00.003+01:00

«Girona, jo t'estimo dintre els nusos

del meu camí; i en els tranquils viratges

giro el cap vers la forma del teu signe.

T'estimo lluny de mi... per enyorar-te!»

“Només vull un record,
petit com un ocell,
amb el plomatge tebi
esborrifant-se
damunt del cor
aturat de sofrences.”

Maria Castanyer

(Girona, 1913-Blanes, 2003)

ROSA LEVERONI (1910-1992)

2010-11-10T23:12:00.003+01:00

TESTAMENT

Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi

vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;

vull el silenci dolç del vol de la gavina

dibuixant el contorn d'una cala ben fina.

L'olivera d'argent, un xiprer més ardit

i la rosa florint al bell punt de la nit.

La bandera d'oblit d'una vela ben blanca

fent més neta i ardent la blancor de la tanca.

I saber-me que sóc en el redós suau

un bri d'herba només de la divina pau.

Els records

Jo fos per tu aquesta cançó tan dolça

que desgrana el molí.

Aquest oreig suau que t'agombola

perfumant-te el matí.

Fos el flauteig dels tòtils a la tarda

en la calma dels horts.

Si fos aquesta pau que t'acompanya

en el repòs dels ports ...

O fos la punxa de la rosa encesa

d'un desig abrandat.

Aquell record d'una hora de follia,

d'aguda voluptat.

Si fos l'enyorament d'uns braços tendres

que varen ser-te amics.

O bé la revifalla rancorosa

d'aquells menyspreus antics.

Si jo no fos per tu record amable,

fos almenys un neguit,

un odi o un dolor, una recança ...

Ho fos tot, menys l'oblit.

Gotas del Mediterráneo.

2010-11-08T23:54:00.002+01:00

Este bloc es un autentico propósito.

--oo00oo—

Cuanto más me olvidas mas te necesito.

--oo00oo—

Ayer vino el Papa a Barcelona,
a bendecir la basílica de la sagrada familia,
no se si vino con Dios,
pero lo que estoy seguro,
es que su mujer no estaba.

--oo00oo—

Si los hombres tenemos cielo.
Los peces deben tener mar i cielo.

--oo00oo—

Si todos al nacer somos buenos,
porque no nos morimos igual.
¿Será malo vivir?

--oo00oo—

Si la belleza es ocular,
y lo que ves no te gusta,
camina por la oscuridad.

--oo00oo—

No te escondas, lector,
te veo, te presiento ahí,
tienes esa cara de circunstancia,
pero estas ahí, si ..si a ti…
no mires a los lados, .. a ti..
ni detrás de ti,…a ti.
Dentro de cien años
nadie se acordara de nosotros,
…o quizás menos.

--oo00oo--

Petons al vent

2010-11-07T17:28:00.002+01:00

Els que corren no arriben.
Aquells que esperen tampoc.

--oo00oo—

Cent anys son un instant llampec
en la interminable ombra dels temps;
i perdre un minut de la nostra preciosa estada,
preocupats per vanitats es un crim a la mateixa vida.

--oo00oo—

Ella
no te res
y ho te tot;
perquè Ella es bella,
però a demes
es Ella.

--oo00oo—

Quina pena....!!
Contemplen aquell nen tan petit i descalç.
Quina pena...!! , Si.!
Quans parells de sabates es podreixen als nostres armaris??

--oo00oo—

Els teus enemics
sinó et maten,
et faran mes fort.

--oo00oo—

Virtuts

2010-11-07T00:29:00.006+01:00

“La virtut no consisteix a abstenir-se del vici,
sinó a no desitjar-lo.”

George Bernard shaw (1856-1950). Escriptor irlandès

2010-11-04T23:50:00.001+01:00

Por todos los Santos

2010-11-01T09:20:00.003+01:00

Habré de levantar la vasta vida
que aún ahora es tu espejo:
cada mañana habré de reconstruirla.
Desde que te alejaste,
cuántos lugares se han tornado vanos
y sin sentido, iguales
a luces en el día.
Tardes que fueron nicho de tu imagen,
músicas en que siempre me aguardabas,
palabras de aquel tiempo,
yo tendré que quebrarlas con mis manos.
¿En qué hondonada esconderé mi alma
para que no vea tu ausencia
que como un sol terrible, sin ocaso,
brilla definitiva y despiadada?
Tu ausencia me rodea
como la cuerda a la garganta,
el mar al que se hunde.

Jorge Luis Borges

(Epitafi)

Isaac Albéniz

Prou

2010-10-26T21:48:00.001+02:00

Que una dona és assassinada pel seu marit després d’haver-lo denunciat més de deu vegades, no cal ser un entès en lleis ni ser psicòleg per entendre que alguna cosa està fallant.
Possiblement, aquesta dona va témer per la seva vida també més de deu cops, però la justícia (La llei) va perdre més de deu ocasions d’impedir un crim.

Els Anys

2010-10-26T17:13:00.003+02:00

Els anys

La vida te quelcom de reflexiu, estic mol acostumat a parlar amb molta gent, soc, dit de alguna manera un relacions publiques, o millor dit tinc la sort de conversar en diferents persones de tot arreu,.
Sempre quan se dirigim-se’n a mi, solen anomenar-me “jove”, cosa que per altre part no em molesta.
Però es curiós, que ja no mi sento de jove, tal vegada sigui perquè tinc mes anys viscut que els que por mol que volguí complir, mai podré tenir.

Una postal d'estiu

2010-10-23T00:42:00.005+02:00

El meu somni

Submergir els peus al llac de Ginebra,
mirar darrere del sortidor,

els raigs de sol, a l'embarcador del Lemán,

les muntanyes amb les seves cimeres nevades,
miro al meu voltant
sense deixar de reparar la meva vista al Salève

en les festes d'agost, junt les aigües del Rhone.

Junts

2010-10-17T19:23:00.004+02:00

Park d’atraccions del Tibidabo

Des d'aquí, des de la meva finestra, no puc veure la mar.
Només uns níguls de mal color, desfent-se,
i la punta d'agulla del temple del Tibidabo.
Res de bo
Cases de pisos, altes i lletges,
amb flors als balcons i veles grogues rostides pel sol.
No puc veure la mar perquè roman, enfora d'aquí,
a l'altre cantó de la ciutat.
Però l'enyor.
L'enyor només perquè en veure-la,
pens que restes a l'altra banda i que de mar a mar,
de riba a riba, hi ha menys camí que de ciutat a ciutat.
Carme Riera –
Te deix, amor, la mar com a penyora (fragment)

,,--..--,,

Aforismes

2010-10-13T00:34:00.003+02:00

Nostàlgia;
És quan un moment voldria fugir del record i retorna sempre.

Record;
És quan, sense permís el teu pensament rememora un capítol anterior.

Sentiment;
És la llengua que el cor fa servir, quan necessità enviar un missatge.

,,..--..,,

l'Alzheimer

2010-10-12T23:49:00.003+02:00

“'Al món actual s'està invertint cinc vegades més

en medicaments per a la virilitat masculina

i silicona per a dones,

que en la cura de l'Alzheimer.

D'aquí en alguns anys

tindrem velles de mamelles grans

i vells amb penis dur,

però cap d'ells no es recordarà

per a que serveixen'”

,,..--..,,

l'Alzheimer

Ausencia

2010-10-10T00:17:00.004+02:00

I…---…I

Mama, anda
deja te acompañe
que no es momento de andar sola.
..--..

Habré de levantar la vasta vida
que aún ahora es tu espejo:
cada mañana habré de reconstruirla.
Desde que te alejaste,
cuántos lugares se han tornado vanos
y sin sentido, iguales
a luces en el día.
Tardes que fueron nicho de tu imagen,
músicas en que siempre me aguardabas,
palabras de aquel tiempo,
yo tendré que quebrarlas con mis manos.
¿En qué hondonada esconderé mi alma
para que no vea tu ausencia
que como un sol terrible, sin ocaso,
brilla definitiva y despiadada?
Tu ausencia me rodea
como la cuerda a la garganta,
el mar al que se hunde.
//

Jorge Luis Borges

Chavela Vargas

Hay momentos en que...

2010-10-07T00:17:00.002+02:00

Hay momentos en que,
si nos llamara,
_al teléfono_
o mejor a la puerta,.
Momentos en que,
una carta
o mejor un telegrama.
Momentos en que,
un beso
o mejor un abrazo.
Momentos en que,
estando solos
estamos más que nunca
con ella o con él.

(Gloria Fuertes)

Traspàs

2010-10-05T00:23:00.003+02:00

Tinc la sensació
d’apunyegar el vent
quan cau la tarda
i trepitjar el cel
si ve la nit.

Tinc la impressió
que quelcom s’apaga
quan ve l’hora amarga
d’anar al llit.

Oposats sentiments
de lluita soterrada
cerquem endebades
el resignat final
d’un dia dolorós
i és que el traspàs
d’un dia a l’altre
és una mica
l’assaig general
de la diària mort.

(Francesc Ventura)

“Prohibit morir”

2010-10-04T23:37:00.002+02:00

Perquè hauria d'estar prohibit morir

a qui no desitja estar mort.

Quant voldria que poguessis riure on estiguis,

que aquí a nosaltres estem plorant.

Al meu pare

Por mis muertos

2010-09-28T01:00:00.003+02:00

RIMA LXXIII

Cerraron sus ojos
que aún tenía abiertos,
taparon su cara
con un blanco lienzo,
y unos sollozando,
otros en silencio,
de la triste alcoba
todos se salieron.
La luz que en un vaso
ardía en el suelo,
al muro arrojaba
la sombra del lecho;
y entre aquella sombra
veíase a intervalos
dibujarse rígida
la forma del cuerpo.
Despertaba el día,
y, a su albor primero,
con sus mil ruidos
despertaba el pueblo.
Ante aquel contraste
de vida y misterio,
de luz y tinieblas,
yo pensé un momento:
—¡Dios mío, qué solos
se quedan los muertos!

De la casa, en hombros,
lleváronla al templo
y en una capilla
dejaron el féretro.
Allí rodearon
sus pálidos restos
de amarillas velas
y de paños negros.
Al dar de las Ánimas
el toque postrero,
acabó una vieja
sus últimos rezos,
cruzó la ancha nave,
las puertas gimieron,
y el santo recinto
quedóse desierto.
De un reloj se oía
compasado el péndulo,
y de algunos cirios
el chisporroteo.
Tan medroso y triste,
tan oscuro y yerto
todo se encontraba
que pensé un momento:
¡Dios mío, qué solos
se quedan los muertos!

De la alta campana
la lengua de hierro
le dio volteando
su adiós lastimero.
El luto en las ropas,
amigos y deudos
cruzaron en fila
formando el cortejo.
Del último asilo,
oscuro y estrecho,
abrió la piqueta
el nicho a un extremo.
Allí la acostaron,
tapiáronle luego,
y con un saludo
despidióse el duelo.
La piqueta al hombro
el sepulturero,
cantando entre dientes,
se perdió a lo lejos.
La noche se entraba,
el sol se había puesto:
perdido en las sombras
yo pensé un momento:
¡Dios mío, qué solos
se quedan los muertos!

En las largas noches
del helado invierno,
cuando las maderas
crujir hace el viento
y azota los vidrios
el fuerte aguacero,
de la pobre niña
a veces me acuerdo.
Allí cae la lluvia
con un son eterno;
allí la combate
el soplo del cierzo.
Del húmedo muro
tendida en el hueco,
¡acaso de frío
se hielan sus huesos...!
¿Vuelve el polvo al polvo?
¿Vuela el alma al cielo?
¿Todo es sin espíritu,
podredumbre y cieno?

No sé; pero hay algo
que explicar no puedo,
algo que repugna
aunque es fuerza hacerlo,
el dejar tan tristes,
tan solos los muertos.

Gustavo Adolfo Bécquer

Y yo aquí,
Sigo viviendo sin vivir,
que triste estoy por morir viviendo,
que solos se quedan mis muertos,
que triste estoy viviendo.

Que triste veo pasar mi tiempo
que poco me he reído contigo
cuanto me he aferrado a tu mano,
el contacto de tu piel, tu olor,
cuanto te he tocado en estos días,
mas que nunca en toda mi vida,
cuanto he necesitado darte vida

¿Por qué se quedan tan solos los muertos?

Nosotros a sobrevivir,
sobrevivir ….al tiempo
¿Qué es el tiempo?
Una vuelta de la tierra son veinticuatro horas,
una vuelta al sol, es un año.
¿El universo tiene horario, …o ..calendario?

¿La vida tiene época de existir?
¿Dónde están mis muertos?

No creo en el cielo,
pero en el caso de existir
espero y deseo que lo encuentren
no me gustaría saber
que mis muertos están solos.

(Ahora necesito mi tiempo)

La vida en juego

2010-08-09T11:42:00.001+02:00

No soy escéptico,
Pero igual me casé.

No podem triar

2010-08-08T10:33:00.001+02:00

He mirat aquesta terra

Raimon

No podem triar las circumstancies de amb les que tenim que conviure,
però si la manera de afrontar-les.
(Jaume Vicens Vives)

Vols venir?

2010-08-06T16:15:00.000+02:00

No es dolent ser bo
però al reves tampoc.

(No es bo ser dolent)

Xarnego

Som una Nació - nosaltres decidim

2010-07-09T23:29:00.001+02:00

Això no es res contra Espanya.
Som una nació i tenim dret a decidir
a quin estat pertanyem i de quina manera,
democràticament hem dit quin estatut volíem,
democràticament, qui va voler ho va votar,
una vegada aprovada a la nostra terra,
l'única que té dret a decidir de quina manera
i a quin estat volem pertànyer,
va ser ratificat pel parlament legalment constituït en les corts espanyoles,
i com bé va dir el seu president,
"Que aprovaria l'estatut que els catalans volguessin".
Això es democràcia, i això és el que volem,
si aquestes regles del joc ho decideix un tribunal constitucional,
menyspreant la voluntat democràtica d'un país,
no podem acatar la sentència,
perquè no seria un país democràtic,
ni podríem creure amb els poders polítics
que representen els ciutadans del país.

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.

Canta l'ocell, lo riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.

2010-06-27T19:31:00.001+02:00

Poema en video: Yo no lo sé de cierto de Jaime Sabines por Jaime Sabines

Pensamientos celebres

2010-06-07T10:40:00.002+02:00

“ Hay cosas encerradas dentro de los muros que, si salieran de pronto a la calle y gritaran, llenarían el mundo.”
Federico García Lorca

“ La perfección del amor es morir por amor.”
Dins de Rougemonto

“ Puede uno amar sin ser feliz; puede uno ser feliz sin amar; pero amar y ser feliz es algo prodigioso”
Honoré de Balzac

“ El amor nace de nada y muere de todo.”
Jean-Baptiste Alphonse Karr

“ Un hombre tiene la edad de la mujer a la que ama.”
Proverbio chino

“ Hay quien ama a los animales y flores porque es incapaz de entenderse con su prójimo.”
Sigrid Lundset

“ En el fondo son las relaciones con las personas lo que da valor a la vida.”
Guillermo Von Humboldt

Les teves respostes són el meu futur

2010-06-06T00:48:00.002+02:00

Els pensaments se m'encabriten.
I no assoleixo escriure... ..
el que sento, penso i estimo.

--oo00oo--

Moltísim més gran
és l'univers que brilla en el firmament
Que qualsevol núvol
que per un moment t'ho oculta.

--oo00oo--

Si la flor és bella
la tallen.

Si el riu és cristal·lí
ho contaminen.

Si el bosc és imponent
li roben la fusta.

--oo00oo—

Diuen que el treball dignifica,
no se si serà veritat,
jo treballo fins i tot
els caps de setmana.

(Tot i axó us desitjo bon cap de setmana)

El meu somni

No soc el mateix

2010-05-20T23:57:00.002+02:00

Quelcom a de haver passat,
per que jo, incondicionat
per la sensació mes explosiva,
el desix mes turmentós
que jo home de un gris indescriptible,
estigui aquí ,
si aquí, - i a on?
sense preguntar-me el per que,
sense alè,
embogit a la fi,
mig mort de gelosia,
davant de una pantalla d’Internet
amb el ulls oberts de bat a bat,
i ploroses llàgrimes de mar immens,
m'he trobi escrivint
T’estimo.

Tomamos una copa ??

2010-05-19T23:52:00.002+02:00

El órgano sexual más importante,
es el cerebro.

Lo mejor siempre esta por llegar.