*

*
Palamós, Costa Brava, Girona. (cliqueu la foto)

dimarts, 30 novembre de 2010

Apaga

Apaga aquests ulls meus

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

Rainer Maria Rilke

Silenci

Silenci


Crispava les mans sota el meu pit
el silenci i la seva agonia.
M’ha somrigut ben serè i terrible;
llavors m’ha dit: “Recorda’t de mi
i de la passió que vaig donar-te,
pujant tots els graons que hi havia
per poder arribar a la teva ànima
que he omplert fins a embriagar-la”
S’ha vessat tot el plor sanglotant;
com oblidar-ho? si era el meu goig
i la calma. Ofegant-me he cridat:
Moriré, si te’n vas del meu costat!

dissabte, 20 novembre de 2010

Tot és ara i res

LA BELLA CONFIANÇA

A l'amat he donades

totes les claus;

jo tinc totes les seves,

i fem les paus.

Però resta una cambra

al fons del fons

on entrar no podríem

ni breus segons.

Tantes forces ocultes,

tants pensaments

allà dins són escàpols a tots

moments!

Bé seria debades

sotjar-hi un poc:

l'aldarull colpiria

més que no un roc.

Contentem-nos d'una ombra

o d'un ressò.

Que ell es digui els seus comptes

com me'ls duc jo.



CLEMENTINA ARDERIU (1889 - 1976)




BRUIXA DE DOL

Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat ,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

MARIA MERCÈ MARÇAL (1952 - 1998)


dimecres, 17 novembre de 2010
















dilluns, 15 novembre de 2010

Maria Castanyer i Figueras



«Girona, jo t'estimo dintre els nusos

del meu camí; i en els tranquils viratges

giro el cap vers la forma del teu signe.

T'estimo lluny de mi... per enyorar-te!»



“Només vull un record,
petit com un ocell,
amb el plomatge tebi
esborrifant-se
damunt del cor
aturat de sofrences.”

Maria Castanyer

(Girona, 1913-Blanes, 2003)



dimecres, 10 novembre de 2010

ROSA LEVERONI (1910-1992)

TESTAMENT

Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi

vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;

vull el silenci dolç del vol de la gavina

dibuixant el contorn d'una cala ben fina.

L'olivera d'argent, un xiprer més ardit

i la rosa florint al bell punt de la nit.

La bandera d'oblit d'una vela ben blanca

fent més neta i ardent la blancor de la tanca.

I saber-me que sóc en el redós suau

un bri d'herba només de la divina pau.


Els records


Jo fos per tu aquesta cançó tan dolça

que desgrana el molí.

Aquest oreig suau que t'agombola

perfumant-te el matí.

Fos el flauteig dels tòtils a la tarda

en la calma dels horts.

Si fos aquesta pau que t'acompanya

en el repòs dels ports ...

O fos la punxa de la rosa encesa

d'un desig abrandat.

Aquell record d'una hora de follia,

d'aguda voluptat.

Si fos l'enyorament d'uns braços tendres

que varen ser-te amics.

O bé la revifalla rancorosa

d'aquells menyspreus antics.

Si jo no fos per tu record amable,

fos almenys un neguit,

un odi o un dolor, una recança ...

Ho fos tot, menys l'oblit.







dilluns, 8 novembre de 2010

Gotas del Mediterráneo.

Este bloc es un autentico propósito.

--oo00oo—

Cuanto más me olvidas mas te necesito.

--oo00oo—

Ayer vino el Papa a Barcelona,
a bendecir la basílica de la sagrada familia,
no se si vino con Dios,
pero lo que estoy seguro,
es que su mujer no estaba.

--oo00oo—

Si los hombres tenemos cielo.
Los peces deben tener mar i cielo.

--oo00oo—

Si todos al nacer somos buenos,
porque no nos morimos igual.
¿Será malo vivir?

--oo00oo—

Si la belleza es ocular,
y lo que ves no te gusta,
camina por la oscuridad.

--oo00oo—

No te escondas, lector,
te veo, te presiento ahí,
tienes esa cara de circunstancia,
pero estas ahí, si ..si a ti…
no mires a los lados, .. a ti..
ni detrás de ti,…a ti.
Dentro de cien años
nadie se acordara de nosotros,
…o quizás menos.

--oo00oo--



diumenge, 7 novembre de 2010

Petons al vent



Els que corren no arriben.
Aquells que esperen tampoc.

--oo00oo—

Cent anys son un instant llampec
en la interminable ombra dels temps;
i perdre un minut de la nostra preciosa estada,
preocupats per vanitats es un crim a la mateixa vida.


--oo00oo—

Ella
no te res
y ho te tot;
perquè Ella es bella,
però a demes
es Ella.

--oo00oo—

Quina pena....!!
Contemplen aquell nen tan petit i descalç.
Quina pena...!! , Si.!
Quans parells de sabates es podreixen als nostres armaris??


--oo00oo—

Els teus enemics
sinó et maten,
et faran mes fort.

--oo00oo—

Virtuts




“La virtut no consisteix a abstenir-se del vici,
sinó a no desitjar-lo.”

George Bernard shaw (1856-1950). Escriptor irlandès

dijous, 4 novembre de 2010







dilluns, 1 novembre de 2010

Por todos los Santos


Habré de levantar la vasta vida
que aún ahora es tu espejo:
cada mañana habré de reconstruirla.
Desde que te alejaste,
cuántos lugares se han tornado vanos
y sin sentido, iguales
a luces en el día.
Tardes que fueron nicho de tu imagen,
músicas en que siempre me aguardabas,
palabras de aquel tiempo,
yo tendré que quebrarlas con mis manos.
¿En qué hondonada esconderé mi alma
para que no vea tu ausencia
que como un sol terrible, sin ocaso,
brilla definitiva y despiadada?
Tu ausencia me rodea
como la cuerda a la garganta,
el mar al que se hunde.



Jorge Luis Borges

(Epitafi)


Isaac Albéniz