*

*
Palamós, Costa Brava, Girona. (cliqueu la foto)

dimecres, 10 novembre de 2010

ROSA LEVERONI (1910-1992)

TESTAMENT

Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi

vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;

vull el silenci dolç del vol de la gavina

dibuixant el contorn d'una cala ben fina.

L'olivera d'argent, un xiprer més ardit

i la rosa florint al bell punt de la nit.

La bandera d'oblit d'una vela ben blanca

fent més neta i ardent la blancor de la tanca.

I saber-me que sóc en el redós suau

un bri d'herba només de la divina pau.


Els records


Jo fos per tu aquesta cançó tan dolça

que desgrana el molí.

Aquest oreig suau que t'agombola

perfumant-te el matí.

Fos el flauteig dels tòtils a la tarda

en la calma dels horts.

Si fos aquesta pau que t'acompanya

en el repòs dels ports ...

O fos la punxa de la rosa encesa

d'un desig abrandat.

Aquell record d'una hora de follia,

d'aguda voluptat.

Si fos l'enyorament d'uns braços tendres

que varen ser-te amics.

O bé la revifalla rancorosa

d'aquells menyspreus antics.

Si jo no fos per tu record amable,

fos almenys un neguit,

un odi o un dolor, una recança ...

Ho fos tot, menys l'oblit.







7 comentaris:

Lola ha dit...

Si yo no fuera por ti recuerdo amable,

fuera menos una inquietud,

un odio o un dolor, una tristeza ...

Lo fuera todo, menos el olvido.


Cualquier cosa menos olvido, el olvido duele... Hermosas poesias. Gracias hoy has sido tu quien ha adornado mi fin del día.

Joana ha dit...

Quin poema més bonic, m'agrada tot, la temàtica, el ritme, la rima...
Sembla una cançó!!!

Xarnego ha dit...

Lola
Nunca el olvido.
Como doler tambien duelen
las personas ausentes.

Joana
Rosa Leveroni, es desconeguda,
però no per això deixa de ser
una poetessa plena de sentiments,
sentiments que emplenaren la seva vida,
Cadaquès i la mediterrània.

Audrey ha dit...

Preciós poema!, ser-ho tot o ser un record, una carícia..., menys l'oblit.
És Cadaqués, oi?, bonics records...

Salutacions,

Montse ha dit...

Molt bonic el teu blog, et felicito company.
Feia molt que no et llegia i espero te’n recordis de mi, encara que ara amb un altre nom...

Per cert, n’he començat també un.
Et convido a passar-t’hi. Tu mateix, com si fos casa teva.
Molts records. (Mylady)
http://gargotsipatracols.blogspot.com/

Eva ha dit...

Record amable... i què en fem dels desagradables?
Salut!!!

Xarnego ha dit...

Audrey
Si que és Cadaqués,
Agraït per la teva visita.

Montse
I tan, que ara si que se qui ets,
mols anys ja que ens coneixen
no cal dir qui som.
Els mateixos de sempre
per mi una gran alegria.
Encara tinc el teu correu,
espero hagis rebut algun missatge meu,
encara que de fa temps.

Eva
per desgracia, fins i tot els desagradables
també formen part de les nostres vides.
Molta salut!!