Yo no quiero

yo no quiero catorce de febrero
ni cumpleaños feliz………
……………Lo que yo quiero

es que mueras por mí.
Y morirme contigo...






"Contigo"
Yo no quiero un amor civilizado,
con recibos y escena del sofá;
yo no quiero que viajes al pasado
y vuelvas del mercado
con ganas de llorar.
Yo no quiero vecinas con pucheros;
yo no quiero sembrar ni compartir;
yo no quiero catorce de febrero
ni cumpleaños feliz.
Yo no quiero cargar con tus maletas;
yo no quiero que elijas mi champú;
yo no quiero mudarme de planeta,
cortarme la coleta,
brindar a tu salud.
Yo no quiero domingos por la tarde;
yo no quiero columpio en el jardín;
lo que yo quiero, corazón cobarde,
es que mueras por mí.
Y morirme contigo si te matas
y matarme contigo si te mueres
porque el amor cuando no muere mata
porque amores que matan nunca mueren.
Yo no quiero juntar para mañana,
nunca supe llegar a fin de mes;
yo no quiero comerme una manzana
dos veces por semana
sin ganas de comer.
Yo no quiero calor de invernadero;
yo no quiero besar tu cicatriz;
yo no quiero París con aguacero
ni te quiero sin ti.
No me esperes a las doce en el juzgado;
no me digas volvamos a empezar;
yo no quiero ni libre ni ocupado,
ni carne ni pecado,
ni orgullo ni piedad.
Yo no quiero saber por qué lo hiciste;
yo no quiero contigo ni sin ti;
lo que yo quiero, muchacha de ojos tristes,
es que mueras por mí.
Y morirme contigo...

Epitafi

Morir quan s’ha deixat una petjada ben impresa en el llibre del record, no és perdre l’alè ni la mirada; és continuar vivint després de mort.
J. Domènech



Tu vas deixa dit:
“No ploreu perquè me n’he anat
I estigueu contents perquè m’heu tingut.”

.

Amer, al fons al cim, l’ermita de santa Brígida.


Avui amic meu ens has dit a deu,
a segut un dia núvol,
avui con tantes vegades
parlaven del temps que faria,
en quedat orfes de la teva companyia.
Deixes petjada, no ploraren perquè les llàgrimes
no deixaran recordar tan de be,
que n’has fet amb la teva companyia.
Eres savi y no ho sabies.

Gracies amic meu,
allà on siguis.

Sant Narcis, Fires de Girona

Els gironins i les gironines desitgem que arribi la tardor i comencin les Fires, amb la il·lusió renovada de cada final d'estiu, quan Girona esta en el seu millor moment es precisament en aquestes dates.

El dia de avui, festivitat del patró de la ciutat, Sant Narcís, i diumenge, diada de tots sants,
La ciutat explota en la seva màxima esplendor, tothom de aquí i foraster i d’arreu venen a gaudir dels nombrosos actes i fires als carrers de la immortal ciutat, que en honor del seu patró ha estat d’en peus fins els dies d’ara.

-

http://fiestas.net/girona/fires-sant-narcis-2009/

http://www.carlosmolinet.com/blog/programacio-barraques-girona-2009/

http://www.girona.cat/fires_sant_narcis/cat/index.php

.

Circ Raluy
Diada castellera a la plaça del Vi, hi havien les colles dels: Marrecs de Salt

Correfoc

"Barraques" Paseig de la Copa

Recinte de la Devesa, atraccions de fires

Porque quiero......

No te quiero sino porque te quiero
y de quererte a no quererte llego
y de esperarte cuando no te espero
pasa mi corazón del frío al fuego.
Te quiero sólo porque a ti te quiero,
te odio sin fin, y odiándote te ruego,
y la medida de mi amor viajero
es no verte y amarte como un ciego.

Tal vez consumirá la luz de enero,
su rayo cruel, mi corazón entero,
robándome la llave del sosiego.

En esta historia sólo yo me muero
y moriré de amor porque te quiero,
porque te quiero, amor, a sangre y fuego.

Pablo Neruda








Te quiero sin explicaciones,
llamando amor a mis sentimientos
y besando tu boca para emocionarme,
te quiero sin motivos y con motivos,
te quiero por ser tú.

Es bonito decir te quiero, pero más
bonito es decir te quiero,
lo siento y te lo demostraré.

No tengo alas para ir al cielo,
pero tengo palabras para decir...
Te Quiero.

El amor no es sólo un sentimiento.
Es tambien un arte.


Honoré de Balzac

Pont G. Eiffel (De les peixeteries velles)

Vet aquí, doncs: t'escric i és nit a fora.
Què més podria fer que apressar-te
si el temps ja no pot res contra l'espera
de tu que m'he imposat, si no m'arriba
cap remor de la nit i resto immòbil
perquè el silenci ets tu

i tinc por de perdre't ?

Miquel Martí i Pol

Si la cosa funciona

Necessiten emprenedors

Fa molts mesos que va en augment la preocupació a nivell públic, i per tan a nivell nacional, respecte al creixement del atur, tot i que pot semblar que la situació es assumible per l’estat, però tots saben que mai podria excedir del 20%, al qual malgrat tot les negatives del govern, ens anem apropant a una velocitat mol alarmant.
Aquestes son las perspectives y la pura realitat, no cal donar-li mes voltes, amanyagant paraules, adornant respostes, sense una solució que doni il·lusions al ciutadà, amb perspectives de creació de lloc de treball, que no siguin manipulats, tothom no vol ser funcionari, ni policia, ni militar, ni polític de confiança.

Se necessiten politiques per engrescar a petit empresaris, amb ganes de treball, de superació, de tenir ajudes per la gent emprenedora, ja estén farts de ajudes a les gran empreses, que amb el seu potencial, escanyen al treballadors y se sustenten amb ajudes estatals, per quan tenen beneficis, no entornen cap i amenacen amb marxar a altres països on tenen altres millors avantatges fiscals, en canvi la petita i mitjana empresa, la que genera poques despeses, y mols esforços, poquet a poquet, va fen camí per convertir-se en el verdader motor de la economia del futur.
Sense aquesta premissa de incentivar el petit empresari, la nostra crisis, no sols no se acaba, sinó que tan sols a començat.

El ciutadà comú, el que vota , el que paga, el que consumeix, el que ha de reciclar, el que te que utilitzar el transport públic, el que utilitza els pàrquings de pago, el que te sol una vivenda o un lloguer, una hipoteca, compra el sofà a terminis,........ aquesta persona, ja esta farta del capitalista, el gran empresari, el inversionista, el bescanvista, el relacions públiques, que no es gens productiu, faci els seus negocis a costa de ell, y que no pot ser que sigui tan fàcil negocis sense suo, amb beneficis tan grans.

Necessiten gen emprenedora, estén una mica cansats, dels mals treballadors, que cobren per feines mal fetes, com també estén una mica farts d’empresaris aventurers que nomes amb la cara y la corbata, han aixecat imperis, que desprès han caigut con castell d’escuradents.
Estem ben farts de lladregots, de guant blanc, que van a sopars de gala amb gent de poder, que amb cara de nens bons, reben ajudes publiques, que tots paguen, que sols serveixen per enriquir a gent que no genera cap benefici a la nostra societat. Per aquesta gent, insomni perpetuo.
Volem gent emprenedora, tan se val no tingui els cales, falten ganes i un govern que incentivi a petits emprenedors.