*

*
Lloret de mar, Costa Brava, Girona. (cliqueu la foto)

dilluns, 14 abril de 2014

Ultimate - Frisbee




L’ultimate és un esport d’equip sense contacte,
que recull elements d’altres esports ,
però substituint la pilota per un disc volador
i no existeix la figura de l’arbitre.


Una de les seves característiques més destacables 
és que té equips mixtos,
en què nois i noies juguen junts.




Consisteix a anotar punts 
passant el disc entre els jugadors del mateix equip
fins a arribar a la zona d’anotació de l’equip contrari
i aquests no poden córrer mentre tinguin el disc a les mans.



El frisbee és un plat o disc, és llançat amb la mà.
Són normalment de plàstic, 20 a 25 cm de diàmetre 
i han arrodonit la vora. 
L’aerodinàmica estan dissenyada per tal 
de volar en un circular moviment
i pot fàcilment ser recollits amb la mà.



Sigues principiant o no,
és un esport de què es gaudeix des del primer dia,
ja que hi ha posicions al camp per a tots
en funció del seu nivell.



dimarts, 8 abril de 2014

Dret a decicir...





"Els ciutadans tenim el dret de tenir, el dret a decidir el que volem”


dissabte, 5 abril de 2014

Mai hauria pensat



Fa deu anys, mai hauria pensat el que la meva vida canviaria a través d’Internet, mai hagués pensat ni per un moment el que he après, sense cap mestre, sols amb la pràctica diària, on he conegut molts i molts amics i coneguts, connectat a través d'aquest medi he viatjat com mai, he tret coneixements incalculables.

Per aquest medi he pogut connectar-me amb familiars perduts d'altres països i continents, inclús desconeguts, amb què ens uneix afinitats, on també el anonimat ens permet expressar allò que som interiorment i que de vegades amb el veí del nostre carrer no ens atreviríem a compartir.
Les xarxes socials ens uneix moltes coses en comú i podem dir que el ser humà no és gaire diferent un de l'altre, tot i que la falta visual de les cares ens fa ser freds i utilitzar paraules que mai diríem mirant-nos als ulls. 
Em de tenir molta cura que cada paraula pot influir als nostres sentiments i mai em de fer servir paraules, que poden ferir els sentiments, que a l'hora alteren la felicitat de qui contactem.
A tots i totes les persones que m'heu conegut, vull donar-vos les gràcies, gràcies a vosaltres he estat una persona, crec, que millor, però per sobre de tot, diferent.

Imagineu per un moment;
Quin seria l'atac més sorprenent que pot esdevenir en el món actual?,
Quin és el poder més gran que existeix avui?
On hi ha la font més grossa de dades i informació dels habitants del món?
Aquest és el perill més gran possible actualment, i crec què, a qui pertoqui, hauria de tenir-ho en comte.


Gràcies, aquí fan possible que cada dia siguem més amics.


diumenge, 30 març de 2014

Viure


M’estimo pensar com vull viure,

Per poder arribar a viure com penso.


divendres, 21 març de 2014

Viajando en avión



El ministro de Hacienda, Cristobal Montoro, el de Economía, Luis de Guindos, la alcaldesa de Madrid, Ana Botella y el presidente, Mariano Rajoy, sobrevuelan España en un Jet.


Montoro se vuelve hacia De Guindos y con chulería le dice:

"¿sabes?" Yo podría tirar un billete de 500 euros por la ventana y hacer feliz a una persona".

De Guindos le contesta: "¡Claro! y yo podría tirar 10 billetes de 50 euros por la ventana y hacer felices a 10 personas".

Para no ser menos, Botella dice: "Y yo podría tirar 100 billetes de 5 euros y hacer felices a 100 personas".

Entonces Mariano Rajoy, entrando al juego, dice: Pues yo podría tirar 500 monedas de euro por la ventana y hacer felices a 500 españoles".

El piloto suspira y le dice al copiloto:


¿oyes a esta banda de arrogantes de aquí detrás?. No se les ocurre pensar que yo podría tirar a cuatro hijos de puta por la ventana y hacer felices a 40 millones de personas


diumenge, 16 març de 2014

La Mitena


Avui he aprest una paraula, no m’avergonyeixo de dir-ho, que no sabia que volia dir, i es que fins i tot escoltant la radio s’aprèn coses noves.  
La Mitena És una peça de roba femenina, tradicional a Catalunya que porten els vestits de les pubilles, es la part corresponent  a una mena de guant sense dits,  del polze fins al colze, podent estar adornat amb puntes i bores per lluir una mena de reixat.
Ves per on m’agradava i no sabia com s’anomenava.


dimecres, 12 març de 2014

Estan sortint de la crisis

El president del Govern, Mariano Rajoy, diu que:
“Que hem sortit de la recessió i hem començat a créixer"

¿ -- :: --  :: -- ?
De veritat?


dissabte, 8 març de 2014

Balances fiscals

dijous, 20 febrer de 2014

L'estat

Alguns governants espanyols estan molt pendents de l’estricte compliment de les lleis, però obliden, en canvi, que l’origen i la font d’aquestes lleis rau en la voluntat popular. Per dir-ho així, estan més preocupats pel de l’Estat que no pas per l’estat de dret.

Josep –Maria Terricabras

dilluns, 3 febrer de 2014

Enyorament





Estimo tant el meu enyorament
que, si al país que enyoro,
un àngel em volgués portar sobtadament,
diria a l'àngel:
-Àngel,
espera't un moment;
ara no puc venir;
és que no veus que ploro?
(Lleida, 1910 – Sant Quirze Safaja, 1942)


dimarts, 28 gener de 2014

Arribada


Quant mes a prop de la meta estic,
mes vegades penso en abandonar-ho tot.






dijous, 23 gener de 2014

Salvador Dalí




La planura Empordanesa escombrada per la tramuntana, vent del nord, de vegades insostenible, i les onades de vegades suaus i altres de mar brava, el Mediterrani, van donar a la nostre terra gironina un dels genis mes universals del segle XX, Salvador Dalí.
Home aparentment tímid, excèntric, mig boix o del tot tanmateix, amb el do diví de la pintura i la seva manera irreal de veure el mon van donar aquet personatge controvertit, home de mires llunyanes, que va situar el centre del mon a l'estació de Perpinyà, amic de persones mol destacades con Lorca o Buñuel.

Dalí es casa amb la seva musa Gala, al santuari dels Àngels en el veig mig de les Gavarres, a sobre de la que seria la seva residencia també, Pubol, poble del municipi de La Pera, el baix Empordà, nom del que ostentava el títol nobiliari de marques.
En aquet castell reposen les despulles de la seva musa, que sorprenent-ment descansa eternament esperant donar la ma al seu estimat Dalí, com sempre havia deixat dit que volia haver sigut enterrat, en dues fosses unides per un forat, on havien de donar-se les mans per les restes dels dies.
Dies abans de la seva mort a Figueres, en conversa privada amb l’alcalde de la ciutat, Salvador Dalí sembla ser que demanà al batlle, ser enterrat sota la cúpula del museu.
Avui fa 25 anys del seu traspàs, i es per mi una data històrica, jo hi era allà aquell dia i la recordaré per sempre, com crec que molta gent, que em vist la seva obra i trajectòria encara que una mica controvertida tal vegada.

El surrealisme es el pensament mes real de la nostres vides.