*

*
Palamós, Costa Brava, Girona. (cliqueu la foto)

dilluns, 14 juliol de 2014

Cuando nací, empezó mi vida.


-Cuando nací
 me enseñaron a levantarme y andar,
 a eso le llamaron vida.

-Cuando yo nací
 el mundo estaba bastante tranquilo,
 había acabado la posguerra,  
 la gente no se metía en política todos trabajaban,
 lo más barato era el salario,
 era un tiempo que:

-cuando yo nací,
 también nacieron muchos,
 muchos más niños de lo normal,
 todos eran hijos de gente buena,
 hasta que un tiempo después
 los malos aprendieron a tener familia numerosa.

-Cuando yo nací,
 los reyes eran magos y no vivían de  nosotros.

-Cuando yo nací
 nos enseñaban en castellano,
 hablábamos en catalán y pensábamos lo que nos daba la gana,
 pero sin decirlo.

-Cuando yo nací,  
 Gerona no era Girona,
 era gris y el barrio antiguo,
 estaba lleno de casas de putas,
 y no había turistas.

-Cuando yo nací
 todos los curas llevaban sotana,
 pero no sé si  usaban calzoncillos.

-Cuando yo nací,
 uno era soledad, dos era compañía
 y tres era una manifestación contra Franco.

-Cuando yo nací
 los domingos íbamos a misa,
 nos confesábamos,
 pero sin saber de qué y para qué.

-Cuando yo nací
 esta ciudad tenía tres estaciones de tren,
 eso sí,
 salían cuando querían y llegaban cuando podían.

-Cuando yo nací,
 había poca tele,
 existía la carta de ajuste,
 salían pensadores en “La clave”
 y nadie enseñaba el culo y las tetas.

-Cuando yo nací
 en la radio,
 la Elena Francís te pedía resignación y paciencia.

-Cuando yo nací,
 los que nacían eran  hijos
 de los que sobrevivieron por puro milagro.

-Cuando yo nací,
 para tener vida o trabajabas
 o eras hijo del alcalde,
 del médico,  el cura o el  rico.

-Cuando yo nací
 ser famoso costaba trabajo,
 la tele decía la verdad (pero no toda la verdad)

-Cuando yo nací
 el teléfono estaba en el locutorio
 y había que pedir hora para comunicar.

-Cuando yo nací
 los ancianos estaban en la lumbre en el invierno,
 al sol en mediodía
 y al fresco en las tardes de verano.

-Cuando yo nací
 los niños venían de París,
 que estaban a una noche de Talgo
 si es que te dejaban cruzar la frontera.

-Cuando yo nací,
 había cielo,
 paraíso y un dictador,
 a diferencia de hoy,
 que solo hay dictadores para votarlos.

-Cuando yo nací
 existía el hombre del saco.

-Después de nacer yo,
 vino la guerra del Vietnam,
 mataron a Martin Luther King se acabó la esclavitud
 y comenzó el crédito,
 los Beatles tocaban sin parar
 y yo que no los escuchaba,
 llegaron a la Luna y la humanidad dio un paso
 para llenar al espacio de satélites espía.

 -Este mundo no se improvisa.

-Cuando yo nací
 enseñaban a restar y dividir,
 que era lo que menos entendía, 
 pues ahora lo comprendo,
 cuando veo los que suman y multiplican a costa de mí.

-La vida me ha dado ventaja,
 pero de bien seguro me ganara la carrera.




dimecres, 25 juny de 2014

Pont de Sant Joan




 Amb el pont de sant Joan, comença l'esperat estiu, moment esperat per molta gent, 

tots sabent quin pa si don, amb aquest difícils temps que és viuen, 
però bo seria poder aparcar les cabòries, sortir a prop o llum, 
allà on sa pugui arribar, però fer allò que sempre desitges 
i mai pots fer, a causa de les ocupacions.

Que el vostre estiueig sigui d’allò més feliç, 
no cal anar-hi massa llum del Mediterrani.

 
 Retrobament, (1939)

Fontinyol obac
cristall i musica
recés encantat
on l’aire hi somnia

aigua que tremola
rajant transparent
i  l’antiga mola
que fa de seient

i l’heura polida
i els verns i els pollancs
i l’ombra exquisida
tot és com abans

en tu res hi manca
fontinyol obac
orfe de mudança
jo t’he retrobat.

Dolors Batlle i Martínez
(Girona 1910-2000)


dilluns, 23 juny de 2014

Si estic perdut...

Mediterrani, ja ho diu clar, aigua entremig de terra.
Si pogués amagar-me a l’estiu, que em busquin a la Costa Brava,

malalt d’estres m’amago, la meva melangia, que sols la cura en terra i aigua,
per això el mar, el meu mar es la meva companyia,
i ara l’estiu més que mai, aprofito el curt camí 
que ens separa per trobar-nos sovint sota la lluna i les estrelles,
passat el ponent del sol del dia.


A L’ESTIL D’ALBERTO CAEIRO

Qui ho ha dit que haig de comprendre
les coses, diu el poeta.
Les coses passen perquè passen,
i l’amor també, igual que elles.
Per què esbrinar principi i fi?
Cal resseguir sens treva algun camí,
no ens podem aturar al mig d’un bosc
i que vingui la nit a acompanyar-nos.
La lluna volta, minva, creix
i es fa rodona.
L’estiu que mor prepara un altre estiu.
El tren que marxa nord enllà
retorna sempre al punt de la partença.
Neixen les flors i l’endemà fineixen,
tornen a néixer 

perquè és bo que els cicles s’acompleixin.
I és bo que res sigui sempre igual
però que torni allò que és bo. 


dimarts, 6 maig de 2014

Besalú, vila encantada



El conjunt romànic d'un aire feudal,
fa d'aquesta vila, un ferreny museu.
boscos i pedres, conreus i secà,
mostren la virior catalana
d'aquest racó, tan gelosament pirinenc.
Contrada feréstega, mostrant per tot arreu,
el sofriment de la terra colrada.
Gloriós i colossal monument de pedres
acumulades al voltant del riu.
Sentinella i defensor de la Garrotxa,
la llarga permanència de mil·lennis
no deixa de bellugar la seva impàvida
fisonomia. res no mou les lloses imponents
de les muralles abeurant-se en l'aigua,
mirall de tantes gestes poderoses.
El teu perfil humà, no ha ultrapassat el temps.
Vila vella, caserna immensa, com mig morta,
el viatger que no et conegui prou,
només serva de tu, la teva còrpora
i es fa creus que en la vila
i faci niu la vida... Hi visqui gent.

1980- Francesc Ventura





dilluns, 14 abril de 2014

Ultimate - Frisbee




L’ultimate és un esport d’equip sense contacte,
que recull elements d’altres esports ,
però substituint la pilota per un disc volador
i no existeix la figura de l’arbitre.


Una de les seves característiques més destacables 
és que té equips mixtos,
en què nois i noies juguen junts.




Consisteix a anotar punts 
passant el disc entre els jugadors del mateix equip
fins a arribar a la zona d’anotació de l’equip contrari
i aquests no poden córrer mentre tinguin el disc a les mans.



El frisbee és un plat o disc, és llançat amb la mà.
Són normalment de plàstic, 20 a 25 cm de diàmetre 
i han arrodonit la vora. 
L’aerodinàmica estan dissenyada per tal 
de volar en un circular moviment
i pot fàcilment ser recollits amb la mà.



Sigues principiant o no,
és un esport de què es gaudeix des del primer dia,
ja que hi ha posicions al camp per a tots
en funció del seu nivell.



dimarts, 8 abril de 2014

Dret a decicir...





"Els ciutadans tenim el dret de tenir, el dret a decidir el que volem”


dissabte, 5 abril de 2014

Mai hauria pensat



Fa deu anys, mai hauria pensat el que la meva vida canviaria a través d’Internet, mai hagués pensat ni per un moment el que he après, sense cap mestre, sols amb la pràctica diària, on he conegut molts i molts amics i coneguts, connectat a través d'aquest medi he viatjat com mai, he tret coneixements incalculables.

Per aquest medi he pogut connectar-me amb familiars perduts d'altres països i continents, inclús desconeguts, amb què ens uneix afinitats, on també el anonimat ens permet expressar allò que som interiorment i que de vegades amb el veí del nostre carrer no ens atreviríem a compartir.
Les xarxes socials ens uneix moltes coses en comú i podem dir que el ser humà no és gaire diferent un de l'altre, tot i que la falta visual de les cares ens fa ser freds i utilitzar paraules que mai diríem mirant-nos als ulls. 
Em de tenir molta cura que cada paraula pot influir als nostres sentiments i mai em de fer servir paraules, que poden ferir els sentiments, que a l'hora alteren la felicitat de qui contactem.
A tots i totes les persones que m'heu conegut, vull donar-vos les gràcies, gràcies a vosaltres he estat una persona, crec, que millor, però per sobre de tot, diferent.

Imagineu per un moment;
Quin seria l'atac més sorprenent que pot esdevenir en el món actual?,
Quin és el poder més gran que existeix avui?
On hi ha la font més grossa de dades i informació dels habitants del món?
Aquest és el perill més gran possible actualment, i crec què, a qui pertoqui, hauria de tenir-ho en comte.


Gràcies, aquí fan possible que cada dia siguem més amics.


diumenge, 30 març de 2014

Viure


M’estimo pensar com vull viure,

Per poder arribar a viure com penso.


divendres, 21 març de 2014

Viajando en avión



El ministro de Hacienda, Cristobal Montoro, el de Economía, Luis de Guindos, la alcaldesa de Madrid, Ana Botella y el presidente, Mariano Rajoy, sobrevuelan España en un Jet.


Montoro se vuelve hacia De Guindos y con chulería le dice:

"¿sabes?" Yo podría tirar un billete de 500 euros por la ventana y hacer feliz a una persona".

De Guindos le contesta: "¡Claro! y yo podría tirar 10 billetes de 50 euros por la ventana y hacer felices a 10 personas".

Para no ser menos, Botella dice: "Y yo podría tirar 100 billetes de 5 euros y hacer felices a 100 personas".

Entonces Mariano Rajoy, entrando al juego, dice: Pues yo podría tirar 500 monedas de euro por la ventana y hacer felices a 500 españoles".

El piloto suspira y le dice al copiloto:


¿oyes a esta banda de arrogantes de aquí detrás?. No se les ocurre pensar que yo podría tirar a cuatro hijos de puta por la ventana y hacer felices a 40 millones de personas


diumenge, 16 març de 2014

La Mitena


Avui he aprest una paraula, no m’avergonyeixo de dir-ho, que no sabia que volia dir, i es que fins i tot escoltant la radio s’aprèn coses noves.  
La Mitena És una peça de roba femenina, tradicional a Catalunya que porten els vestits de les pubilles, es la part corresponent  a una mena de guant sense dits,  del polze fins al colze, podent estar adornat amb puntes i bores per lluir una mena de reixat.
Ves per on m’agradava i no sabia com s’anomenava.


dimecres, 12 març de 2014

Estan sortint de la crisis

El president del Govern, Mariano Rajoy, diu que:
“Que hem sortit de la recessió i hem començat a créixer"

¿ -- :: --  :: -- ?
De veritat?


dissabte, 8 març de 2014

Balances fiscals